19 i 20 de setembre de 2009 (durava del 17 al 20)
Partcipants: Part del grup de la uni, l'
Aleix, de qui encara no he parlat, però ens ha acompanyat a casi tots els viatges, la
Marta i jo.
El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) http://www.mmvv.net/ca/portada és una festa que es fa a Vic durant quatre dies que congrega a tots els artistes catalans majoritàriament, del panorama actual, i també a mitja Catalunya, perquè són 4 dies de festa sense parar. Com el seu nom indica, el Mercat de Música Viva, és un mercat de música, però te la vénen, en comptes d'enllaunada dins de cds i dvds, en directe, amb els seus autors dalt de l'escenari. La gràcia-o no, depèn-és que només et donen un tast, i cada concert dura només 3/4 d'hora. En els diferents espais que habiliten, posen dos o tres escenaris, perquè quan un grup acabi de tocar, comenci directament un altre en un altre escenari, i així es faci tot fluit. Mentre uns comencen a desmuntar, els altres comencen a tocar, i així successivament.
Ens els anys més fructífers de la música catalana, podíem trobat en el mateix cartell noms com Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n'Busto, Sau o Sangtraït, i la gràcia estava en que cantaven en català! Avui en dia és, i cada vegada més, un punt de trobada d'artistes d'arreu del món
Els habitants de Vic estan d'acord que el millor dia dels concerts sol ser el dijous, que és el dia en que comença. Aquest dia és essencialment pels vigatans i rodalies, ja que la trupe de Barcelona encara no podem pujar perquè a l'endemà encara hi ha feina.
El viatge en el tren
L'Hospitalet-Vic tarda aproximadament una hora i mitja en arribar. PERÒ si et dius Aleix, o Marta o Elisabet, en trigaràs aproximadament unes 5hores!
Una
professional de RENFE ens va indicar que el tren que havíem d'agafar estava a punt de sortir, i que era un que anava a França per la costa!!
I nosaltres, sense pensar-ho, el vam agafar corrents, perquè no els volíem perdre! I quan portàvem gairebé dues hores de trajecte, i que com que els tres anàvem petant la xerrada no ens vam adonar abans, vam pensar que quan hauríem de baixar.
Aleix i jo tan tranquils al primer tren
I vam començar a preguntar la gent, i ens van dir que aquest tren estava anant cap a Cervera, i que Vic està al bell mig de Catalunya i que no podia passar aquest tren per allà ni de broma!!
El revisor que ens va ajudar ens va recomanar que baixessim a la següent parada, i que agafessin un tren cap enrera. La següent parada era un poblet perdut de la mà de Déu que cap de nosaltres havia sentit en la vida que es deia
Sils. Vam baixar a Sils, i vam mirar un tren que ens portés fins a algun lloc. El primer tren que tornava cap a l'estació de Sants trigaria
una hora i mitja!!!
Ens vam apropar a unes noies del poble per preguntal's-hi si hi havia a prop una estació d'autobusos, potser hi havia algun bus que ens pogués apropar a Vic. I les noies molt amablement ens van assenyalar una parada d'autobús sola en mig del no res, que efectivament era l'estació central d'autobusos que hi havia anunciat pels carrers del poble!
La meva cara ja pagava, i l'única cosa que podíem fer era esperar-nos a un bar del poble al costat de l'estació, berenant. Al cap d'una hora i mitja doncs, vam agafar el nostre tren que ens tornava a Barcelona, sense haver pagat cap bitllet, sabent que el revisor ens el passaria a demanar.
Berenant al bar del poble
I efectivament el revisor va passar, però l'Aleix, que té molt de morro, li va explicar a l'home amb ulls de xai el que ens havia passat, i l'home, lluny de voler-nos cobrar el bitllet, ens va dir què havíem de fer si encara volíem arribar a Vic i no haver de tornar a Barcelona.
Ens va fer baixar a l'estació de
Granollers. Però a Granollers hi ha dues estacions, i evidentment, l'estació en què nosaltres vam baixar no era la que portava a Vic, sinó que havíem d'anar a l'altra punta de la ciutat a l'estació de
Granollers-Canovelles. Però no us penseu que estava l'estació a tir de pedra, no! Ens vam haver de buscar la vida per trobar
un autobús que ens portés fins allà!
Marta buscant l'autobus
I efectivament, vam pujar en un autobus amb un conductor súper borde que no veia clar això de dir-nos " heu de baixar aquí" quan arribessim a la nostra parada. Però finalment la vam trobar, i vam baixar, i gràcies a l'ajuda de 2 avis molt simpàtics vam poder trobar l'estació! En mitja hora arribaria el nostre tren que ens portaria a Vic!!
Aleix i jo a l'autobus cap a Granollers-Canovelles
Marta en el tren correcte
I quan vam arribar vam tenir sort que ma germana hi era allà i ens va deixar la tenda de campanya que duia al cotxe, una esterilla i una manta perquè nosaltres havíem pensat empalmar i ni tan sols anar a dormir, sinó agafar el tren de tornada l'endemà. Però a la
Plana de Vic al setembre fa un fred que no és normal, així que vam decidir que aniríem al lloc acondicionat per fer acampada aquells dies i dormir allà. Ens va costar
4euros per persona.
I ens vam posar a muntar la tenda entre els tres a les fosques, sort que hi havia un fanal que ens il.luminava una mica la maniobra.
I sincerament, després de passar-nos una bona estona per muntar la tenda (feia molt de temps que no en muntàvem una) la Marta i jo vam fer una sopresa a l'Aleix i el vam portar a sopar a un lloc on pogués veure la tele perquè aquella nit jugava el Barça! I a l'Aleix li va fer una il.lusió tremenda!
I se'ns en va anar l'olla i de la gana que teníem vam menjar més pels ulls que una altra cosa...vam començar a demanar menús i tapes, i finalment vam veure que no ens ho podíem acabar!
I amb la planxa moooooooooooolt però que molt plena i un cop el Barça va haver guanyat (segurament, tot i que no ho recordo) vam posar-nos a caminar (millor dit, a rodolar) cap el concert.
Nosaltres volíem veure
Lax'n'Busto. Jo sóc seguidora de fa anys, i tot i que ara les coses han canviat un xic, amb el nou cantant i un nou estil, està bé tornar-los a veure de tant en tant.
A les 11h començava el concert a la
Plaça del Mercadal, que és la Plaça Major de Vic. Com era d'esperar, estava a reventar.
I tot i que el concert va durar només 3/4 d'hora, i se'ns va fer curtíssim, va estar molt i molt bé. En acabar, tothom es va dirigir al
Sucre, un altre espai, que era ja l'únic que tenia concerts fins a les tantes de la matinada.
Allò que hi havia allà, no era gaire del nostre agrad, però nosaltres podem fer el burro a qualsevol lloc.
Fins i tot ens vam trobar les tres germanes, que havíem pujat cadascuna pel nostre compte!
I cap a les 4.30h del matí ja vam decidir que feia massa fred i que anàvem a dormir. Aleshores vam passar per davant una xurreria, i jo crec que la gula ens pot, perquè vam anar a mirar si tenien xurros! Com si no haguéssim tingut prou amb tot el que havíem sopat! Per sort pels nostres estòmacs, només tenien patates fregides, i n'estàvem saturats.
I va ser caminant xino-xano cap a la zona d'acampada que em vaig adonar que no havia portat RES on poder ficar les meves lents de contacte, m'ho havia deixat tot a casa!!!! I ningú em podia ajudar perquè com que jo sóc com un talp de cega, les meves lents són especials, i s'han de guardar en un lloc en concret i en un líquids en concret. Conclusió: vaig haver de dormir amb les lentilles posades despertant-me a cada hora per obrir els ulls perquè no se'm quedessin enganxats!
Al matí següent quan ens vam llevar hi havia boira, però va fer molt bon dia. La nit abans vam decidir que l'endemà al llevar-nos aniríem per xurros, però la xurreria havia marxat!
Havíem pensat que dissabte a la tarda a les 17h faríem una
ruta pel centre històric que ofereixen des de l'oficina de turisme. Però clar, vam arribar tan tard que la vam haver de fer diumenge i pel nostre compte. Però no hi va haver cap problema, perquè tot allà està senyalitzat.
Començant des de la
Plaça del Mercadal, el centre neuràlgic de Vic, on com al seu nom indica, s'hi fa el mercat des de fa molts anys. La arquitectura al voltant de la gran plaça porticada està formada per diferents palauets plens d'esgrafiats, molts d'ells d'estil modernista, tot i que en trobem de tots els estils, renaixentistes, barrocs i fins i tot gòtics, que tot i ser d'estil diferents, donen un aspecte unitari a la plaça. El diumenge estava ple de paradetes artesanals i gent que prenia l'aperitiu.
Plaça del Mercadal
Seguint pels carrerons vam veure, entre els edificis més importants, la
casa natal de Sant Miquel dels Sants, patró de Vic, l'Hospital de la Santa Creu, l'eclèctica
Catedral, amb una barreja d'estils que van des del romànic fins al neoclàssic, amb pintures de
Josep Maria Sert,
les cases Bayés, i Anita Colomer, a un costat de la plaça de la catedral, de característiques noucentistes i modernistes respectivament...Vam passar per davant del
Museu Episcopal, sota l'atenta mirada de la figura de
l'abat Oliba, conegut per la important època d'esplendor que va donar durant els segle XI. També vam passar davant de les restes més antigues de Vic, el
Temple Romà, del segle II, que durant molts anys fou part adosada del
castell dels Montcada.
Carrer on es troba la casa de Sant Miquel dels Sants
Malauradament no tinc fotos digitals sobre el recorregut que vam fer, sinó que estan totes a paper i no les puc passar. Les poquetes que posaré, són de l'Aleix. Però aquí us deixo el web amb el circuit, on està tot molt ben senyalitzat, i amb fotos!
http://victurisme.ajvic.net/centre.asp?id=0
Seguim passejant i ens trobem amb la
casa Masferrer, d'estil modernista, decorada amb esgrafiats, en un preciosa placeta i on va ser fundat l'Esbart de Vic.
Sortint ja fora del centre històric, ens trobem que hi ha un tros de les
muralles de Pere III que rodejaven la ciutat, manades construir pel mateix rei durant el segle XIV. Per acabar la ruta i creuar fora del centre, trobem el
Pont de Queralt, que surt directament d'un dels antics portals de la muralla, el Portal de Queralt. És d'estil romànic, construit al segle XI.
I finalitzat el recorregut, vam anar a recollir la tenda, i ma germana, molt amablement, ens va baixar en cotxe cap a casa. L'any que ve planegem pujar el cap de setmana sencer, no perdre'ns, veure més concerts, fer més fotos a Vic i alguna ruta més!
Animo a tothom a que doni un voltet per aquesta festa que es realitza cada setembre i que enguany a complert el seu 22è aniversari! Quina millor manera de donar força a quelcom tan important en les nostres vides com és la música!
.JPG)
