Del 29 al 31 de gener de 2010
foto cedida per la Marta
Participants: part del grupet de la uni; Aleix, Biel, Marta, Martini, Mireia i Elisabet.
A l'Aleix l'hem vist a Vic, i a la Marta (o Martini, per distingir-la) a Edinburgh i Vic. Els altres encara no ens havien acompanyat a cap viatge encara, però ja són nous adeptes!
Perquè quan les coses et poden sortir malament, et sortiran malament, a nosaltres ens va anar tot lo malament que es podia.
Mentre que tots els nostres respectius amics, (de la nostra edat, i per tant cursant 4rt de carrera) se'n anaven de viatge de final de carrera; Cuba, la Riviera Maya, Costa Rica...a la nostra facultat, que és cutre sense remei, mai de la vida ningú havia mogut un dit per anar de viatge de final de carrera. ÉS INCOMPRENSIBLE! Val doncs, que no cunda el pánico! Havíem d'arribar nosaltres a la facultat perquè això canviés, però vam despertar tard, i aquest any no marxem de viatge, PERÒ L'ESTEM MUNTANT PER L'ANY QUE VE, perquè siguem sincers, TOTS farem un cinquè any, perquè aquella carrera no hi ha ningú que l'acabi! Si tot va bé, marxarem els de quart i els de cinquè, i les primeres propostes són Egipte, Turquia i la Patagònia Argentina (aquesta última és meva!).
El cas és que nosaltres, el grupet, vam decidir que com que els diners escassegen marxaríem un cap de setmana per celebrar que havíem acabat els examens! UUUUUUUUHHHH!
La primera opció va ser marxar a la Vall de Núria, perquè amb el grup d'amics hem decidit una cosa; per l'aniversari, en comptes d'haver de fer un regal, cadascú podria decidir què volia fer, així és que la Marta, que va fer els anys al gener, va decidir que li agradaria anar a passar el cap de setmana a Núria quan acabessim els examens.
Així és que els que no el tenien es van anar a fer el Carnet Jove, que val 6euros, perquè cada any ve amb un pack de vals de descompte a diferents llocs, i hi havia uns descomptes de 2x1 als albergs de la Xanascat, i l'Alberg Pic de l'Àliga, que és el de Núria, entra en el descompte, i també hi havia descomptes de 2x1 en el bitllet del cremallera fins la Vall, perquè és l'única manera en que s'hi pot accedir.
Quan ja ho teníem tot fet, vam trucar a l'alberg i ens van dir que fins a mitjans de març no hi hauria plaça lliure! Després de tot el rollo!
Desesperadament, ens vam posar a buscar un altre lloc. És difícil, perquè cap de nosaltres té cotxe. El més barat en aquest cas és el tren, però els trens ens deixen a ciutats que tenen alberg, Vic, Olot, Figueres...però nosaltres volíem anar a la muntanya!!! I per això cal anar en tren+bus, bus, tren+bus+bus de línea...un merder enooooooooooooorme, i una pasta increíble! Així que el que més assequible ens sortia era anar a Sant Joan de les Abadesses, però la cosa no acaba aquí!!
La Marta va trucar per reservar, i ens van dir que l'Alberg Ruta del Ferro de Sant Joan de les Abadesses, pertanyia a la Xanascat, però era privat, i que per tant, el 2x1 no serviaaaaaaaaaaaaaaaa! Arrrrrrggggggggggg! Ho havíem de pagar toooooooooooooot! Aleshores la Marta va donar llum verda a l'Aleix per anar a comprar els bitllets de l'autobusos...i a l'Aleix, no li van vendreeeeeeee! Noooooooooooo, no els podíem comprar fins el mateix dia de marxar! Arrrrrrrrrrrg! Tot i així, la Marta va fer la reserva de l'alberg, i ens va sortir bé? NO! Perquè si alguna cosa et pot sortir malament, et sortirà, malament! I què ens va passar? Doncs que ens van reservar una habitació de 5 persones i un únic i solitari de 1!! Qui seria el desgraciat??
A les 18.30h de la tarda vam quedar tots davant de l'oficina dels Autobusos Teisa per comprar els bitllets de l'autobús que sortia a les 19.15h, però ens van dir que no fins les 19h en punt. Després de mitja hora d'estar passant fred al carrer, l'Aleix va entrar a comprar els bitllets: la tia li va dir que quedava 1minut i que encara no els hi podia vendre! Ffffffffffffff! Quan va arribar l'hora i amb un tros de paperet molt cutre a mode de bitllet, vam pujar a l'autobus, que va arribar a Sant Joan a les 21.30h. L'autobus ens va costar 9,10€ l'anada.
Com que no sabíem on queia l'alberg, vam haver de preguntar a les 3 persones que vam trobar pel carrer, i tot i que cadascuna ens va indicar per un lloc diferent, vam aconseguir arribar.
A part del fet que per dormir a aquest tipus d'alberg has de tenir un carnet d'alberguista, perquè sinó has de pagar 2euros més per nit, i vam decidir que ens el faríem, i ens van clavar 6euros, la cosa va ser que ens van posar en habitacions separades, però per sort, ens vam poder repartir de 3 en 3.
Val a dir que L'Alberg Ruta del Ferro està molt bé, tot estava molt net i molt cuidat, però a partir de les 12h s'ha de fer silenci absolut. A partir d'aquella hora tenen un guarda que no et deixa aixecar la veu, i que et ve a picar a la porta si ho fas. Pel demés, pots utilitzar el menjador com vam fer nosaltres per sopar, tot i que la senyora encarregada del menjador et vigila perquè ho tornis a deixar ben net.
Després de sopar, com que ja era tard ens vam haver de ficar tots en una habitació perquè no podíem utilitzar les instalacions pel soroll, etc. Vam estar jugant al Trivial perquè ens ha agafat un vici important amb aquest joc, mentre en Biel ens feia el seu particular concert perquè havia portat la guitarra. Ens ho vam passar genial i va ser molt estrany perquè tot i el soroll, no ens van venir a cridar l'atenció ni una sola vegada.
foto cedida per la Mireia
Al dia següent a les 9h ja estàvem esmorzant, perquè la nit inclou també l'esmorzar, i es pot fer de 8.30h a 10h. Està molt bé perquè és com un self-service. Després d'això vam haver d'anar al poble a comprar pa, per fer-nos els entrepans per dinar (i jo per comprar-me una crema per les mans perquè pensava que les perdia del fred que feia).I sobre les 10.30h ens posavem en marxa, agafant la Via Verda de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll. Aquesta via, per bicicletes o senderiestes, està molt ben pensada, perquè segueix el traçat que seguia el tren que transportava ferro i carbó, per això la ruta és la Ruta del ferro.
Tot just la via passa pel costat de l'alberg i xino-xano es tarden unes 2.30h-3hores en arribar fins a Ripoll, depenent de la calma amb que un s'ho prengui.
Si fa tan bon dia com el que ens va fer a nosaltres, la passejada és molt tranquil.la i agradable. El dia transcorre entre ponts i alguna casa abandonada, com la que vam trobar nosaltres pel camí.
foto cedida per la Marta
Després d'un tram més, la via torna a posar-se al costat de la carretera, i comença a divisar-se l'inequívoca estampa de Ripoll, el campanar del monestir amb la Senyera que oneja al vent coronant-lo. Ja només queden uns metres i la vila cada vegada s'acosta més, fins que finalment, per entrar-hi, em de salvar el pont que la divideix.
foto cedida per la Mireia
Com que el campanar coronat per la Senyera es veu des de tots els punts, no ens va ser gens difícil trobar la plaça on es el Monestir. Com que romani tancat fins les 15h, vam decidir dinar a la plaça, asseguts a un banc o directament al terra. Però el temps variable del prepirineu va tapar tot el sol que ens havia acompanyat al matí i ens va fer ficar-nos a dins un bar per escalfar-nos prenent un cafè fins que arribés l'hora de poder entrar.
A les 15h vam entrar al Monestir de Santa Maria de Ripoll que ens va costar 2euros amb el Carnet Jove. El Monestir va ser fundat per Guifré el Pilós, últim comte de Barcelona designat per la monarquia franca. La llegenda ens explica que gràcies a Guifré el Pilós tenim la nostra bandera catalana, ja que es diu que, ferit per lluitar contra els normands al costat del rei franc i emperador Carles el Calb, li demanà al rei que li donés un emblema heràldic per portar al seu escut que era daurat, i el rei posà quatre dits sobre la ferida rajant de sang, i els passà per sobre l'escut daurat, creant així l'emblema de les 4 barres.
El monestir fou creat el 808 i des d'aleshores, va ser el lloc d'enterrament dels Comtes de Barcelona fins a Ramon Berenguer IV. El primer que es veu en entrar és la seva portalada. Com? La portalada no es veu des de fora? Noooooooo, perquè està tan erosionada que està protegida amb un vidre, i no es veu fins que no s'entra dins.La portalada de Santa Maria de Ripoll és una peça clau de l'escultura catalana romànica del segle XII. Tan és així que és anomenada la Bíblia de Pedra, perquè està esculpida amb moltíssimes històries de la Bíblia, sense deixar cap espai, amb escenes perfectament esculpides de l'Antic i el Nou Testament. Però l'erosió ha deixat una imprenta molt forta, i tot i les restauracions, hi ha moltes peces que no s'han pogut salvar.
Un cop vam haver inspeccinat la porta fins a la sacietat, vam entrar dins l'església. Home, la veritat és que jo m'imaginava una altra cosa...la última restauració va tenir lloc el segle XVIII amb el vistiplau del bisbe Elies Morgades, a càrrec d'Elies Rogent qui, seguint la corrent de Violet-le-Duc (restauracions de Notre Dame de París, o Carcassonne) feu una restauració totalment idealitzada sobre el que ell pensava que hauria de ser l'arquitectura romànica. Aleshores així a simple vista no té res espectacular. Però avançant, tenim a la banda esquerra del transsepte la tomba de Guifré el Pilós, i a la dreta, la de Ramon Berenguer IV.
En tot el conjunt del monestir només vam poder estar poc més d'una hora.
L'endemà diumenge estàvem reventats, ens havíem anat a dormir cap allà a les 2h, i llevat a les 8.30h, però les agulletes estaven apareixent ara. La frase de la Mireia "som patètics" definia molt bé la llàstima que fèiem en llevar-nos.
Després d'esmorzar tocava anar a veure Sant Joan de les Abadesses. Vam creuar el preciós pont medieval que separa el poble de la carretera, tot i que just devant en té un altre de construcció nova que no li fa gens de justícia.
Caminant pel poble vam passar per les Escoles de la Generalitat, que es troben al costat del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
foto cedida per la Marta
Fotos cedides per la Marta
Tot el que ens faltava era seguir voltant pel poble i trobar carrerons com aquest...
foto cedida per la Marta
Aleshores ens vam dirigir cap a l'alberg, on ens havien fet fora de l'habitació a les 10h del matí, i que tancava a les 14h!! El cas és que com feia tan de fred, ens vam quedar a la sala d'estar de les famílies, dormint, o a la piscina de boles!! 
Fotos cedides per la Marta
I a les 14h vam anar al bar del costat de l'alberg, el de les patates braves a 5€ el plat. I allà ens vam menjar el nostre bocata veient...com nevavaaaaaaaaa!!!!! Aquell bar havia estat l'antiga estació del tren, i just devant havien deixat un tros dels rails, perquè es veiés el tram que ara era ara la via verda. I amb el fred que feia cada vegada nevava més, i ens feia molt pal sortir...però a les 16.30h ens vam haver de posar en marxa per anar a buscar l'autobús, que passava a les 17.15h. 
foto cedida per la Mireia
I allà vam estar esperant fins que ens va cobrir pràcticament la neu, fins les 17.30h que no va arribar el bus, i com que feia tard ja pensavem que no vindria, i vam trucar fins i tot a l'oficina de Barcelona per veure si és que no podia arribar amb la neu.
Fotos cedides per la Marta
Però l'autobus va aparèixer com un miratge, i vam marxar, i en uns minuts vam passar Ripoll, i en uns minuts va tornar a fer clariana, pel qual retornem a la frase del principi, si una cosa et pot sortir malament, et sortirà malament, perquè, sincerament, crec que el núvol de neu només estava sobre els nostres caps.Tot i així, va ser un cap de setmana massa curt, amb massa coses noves per nosaltres, amb moltes coses que s'han quedat al tinter... però que esperem que es repetirà en breus!
