Languedoc Roussillon, Provence i Côte d'Azur. Dia 1

*Dedicat des de la primera fins l'última lletra a en Pere. Per tantes coses...

Del 20 al 27 d'agost de 2009

Participants: Pere i jo :)

Aquest  viatge de vuit dies pel Sud de França és, segurament, un dels més difícils que he hagut d'explicar mai. Hi ha una barreja de sensacions i sentiments molt gran, molta feina darrere el muntatge, però també molt de risc; en Pere s'acabava de treure pràcticament el carnet, i això augmentava el cansament que suposaria el portar a terme tot el recorregut que volíem fer, i molta voluntat, sobretot per part seva.

Vam decidir que aniríem una mica a l'aventura. Amb un rumb més o menys clar, però sense cap lloc per dormir, un dijous al matí vam començar el nostre viatge. La ruta, després de donar-li moltes voltes, seria la següent: Narbonne, Béziers, Nîmes, Avignon, Gordes, Ménerbes, Bonnieux, Lourmarin, Marseille, Aix en Provence i Arles.

Narbonne:Vam sortir el dia que hi havia una vaga de camioners a la Jonquera, així que vam trigar moltíssimes hores en arribar. Però per fi, després de dinar a un "merendero" uns spaghettis que ens havíem preparat a casa, vam arribar.

Narbona, dintre de la regió del Languedoc-Roussillon i pertanyent al departament d'Aude, no era gens com jo m'havia esperat. Després d'anar a l'oficina de turisme, vam decidir fer la ruta marcada al mapa que ens havien donat. Vam fer tota la volta pel marge dret del canal, i vam descobrir un poblet encantador i senzill, envoltats els seus carrers pels tons ocres i vermells que donen el tarannà a les viles de la Provence.

  Al resultar com un petit poblet dins la ciutat,és anomenat el Bourg,  i compta amb dos o tres esglésies, com la Basilique de Saint-Paul, la qual ens va costar bastant de trobar i ho vam poder fer gràcies a una parella que ens va veure perduts. Vam entrar i ens vam passar bastanta estona. És una de les esglésies més antigues del Midi francès, construïda sobre vestigis paleocrisitians, (van trobar antigues làpides) i una barreja dels estils romànic i gòtic.

Seguint amb l'itinerari, vam passar per davant de la Maison des trois nourrices,  la qual només tenia com a característica una finestra bastant lletja, mostra de l'art renaixentista a la regió.

Vam passar pel costat de l'Ancienne Église des Agustins, tot i que no vam entrar, i també per l'Église de Notre-Dame de Lamourguie, a la qual hagués sigut interessant entrar perquè és un dels majors museus lapidaris d'Europa.
Per acabar amb aquesta riba del canal, vam veure Les Halles, el mercat centenari, tot i que no vam entrar perquè no volíem comprar res, la façana ha estat remodelada amb un muntatge ple retrats de persones del segle passat que li dóna un encant evocador de temps passats.

Vam decidir passar a l'altra banda, que és més cosmopolita,  i per això se'n diu la Cité. Per passar, vam anar caminant per l'animat Cours Mirabeu, el que aquí anomenaríem Rambla.

Per creuar el Canal de la Robine, declarat Patrimoni de la Humanitat,  s'ha de passat per un pontet, i just davant es veu el Pont des Marchands, que és igual que el Ponte Vecchio de Florència, és a dir, que està construït per dins, i és per on passava la antiga Via Domitia.

En creuar, s'ha de travessar el bonic Promenade des Barques, un passeig ple de plataners, que és considerat el pulmó de la ciutat i que s'agraeix la seva existència sobretot quan fa molta calor, per l'ombreta que donen. Vam seguir a mà dreta cap a la Place de l'Hôtel de Ville, on justament aquell dia era el primer de la Semaine Bavaroise de Narbonne, i estaven tots els convidats allà vestits amb els vestits típics bavaresos, fent el pregó, tocant música i bebent cervesa, però hi havia tanta gent que era impossible fer una foto decent. L'espectacle s'estava fent justament sobre la Via Domitia, que fou descoberta el 1997, així doncs no la vam poder veure!

A la mateixa plaça vam trobar-tot i que tampoc es podia veure gaire bé- el Palais des Archêveques, que és el segon conjunt monumental arquebisbal després del d'Avinyó.

Al seu interior es troben coses com el Musée Archéologique, o el d'Art. Es troba flanquejat per la Donjon Gilles Aycelin, un torreó fet construïr per l'arquebisbe que li dóna nom, per tenir control sobre tota la ciutat i més enllà dels seus límits. Aquesta part de la ciutat estava tota plena de banderins representatius bavaresos i francesos.

Després, passejant pels bonics carrerons que rodegen la plaça de l'ajuntament, vam arribar a la esplèndida Cathedral de Saint-Just et Saint-Pasteur, d'estil gòtic rayonnant o radiant, que seria l'estapa més esplèndida del gòtic, que compren els segles XII i XIII. El que més sorprén, és la seva alçada, i el seu enorme cor, que és el cor gòtic més alt del Sud de França. Per fora, veiem que el transsepte de la catedral es va deixar sense acabar. Els jardins de la catedral i el claustre, que també és molt recomanable visitar, estaven ja tancats.

Béziers: Ens quedaven unes quantes coses per veure a Narbonne, però era tard i havíem de marxar. Vam emprendre el camí cap a Béziers, que encara que fos més petit, personalment ens va agradar més que Narbonne, qui ens ho havia de dir! La part nova de Béziers, al departament d'Hérault, és molt bonica, però també ho és la part vella, i en concret les seves placetes encantadores.

Vam anar a veure l'église de la Madeleine, que presenta un aspecte de fortalesa, vora una penya-segat des d'on es divisa tota la part baixa que rodeja el poble, el pont vell, Le Pont Roman, i el pont nou, i els extensos prats que s'hi estenen al voltant.

Vam baixar al peu del riu Orb, i des d'allà vam veure la ciutat des de baix, i la preciosa posta de sol amagant-se entre les pedres del vell pont i reflectint els seus últims rajos a les aïgues del riu. Per desgràcia, l'oficina de turisme era tancada, i no vam poder veure res més.

Era molt tard i encara havíem d'anar a l'únic lloc que havíem contractat per dormir, un F1. Un apunt per aquests llocs: són estances molt petites de passada, uns petits cubliques amb un llit de matrimoni i una llitera, una pica i una tauleta. Sobretot si és estiu, la sensació pot ser una mica claustrofòbica, però és el més barat que es pot trobar per dormir dues persones juntes. Els lavabos i les dutxes estan a fora, i són per compartir amb tota la planta, però amb una mica de sort, com ens va passar a nosaltres, estaran nets.

Per si no havia especificat encara, i per acabar, el més car de viatjar entre Catalunya i França són, a part de la benzina, els peatges, nosaltres portàvem el maleter ple de menjar, així que fins i tot vam sopar dins la mateixa habitació.

Aquella nit, com es pot comprendre, vam caure rodons.