Dia 2
Nîmes: Al dia següent ens vam encaminar cap a la ciutat de Nîmes, le vile avec un accent (ja no saben què inventar-se), al departament de Gard. Vam passar tot el matí allà, perquè hi ha bastantes coses per veure. Després de passar per l'oficina de turisme on la noia es va pensar que jo havia fet un màster en entendre francès a tota pastilla (sort d'en Pere), vam començar a voltar per aquesta vila plena de vestigis romans.
El primer que vam anar a veure van ser les Arènes de Nîmes. Aquest impressionant anfiteatre romà, és una construcció que data de l'any 27 a.C., en temps de l'emperador August i que avui dia és un dels amfiteatres romans millor conservats del món. Actualment i des de 1863 s'utilitza per les corrides de toros, una cosa que està molt arrelada sobretot al sud de França.
Seguint pel Boulevard Victor Hugo, vam passar per la Maison Carrée, que vol dir "casa quadrada", l'únic temple romà en el món que es conserva íntegrament, però que s'estava restaurant per un costat. Data de l'any 16 a.C, i fou dedicat als néts adoptats de l'emperador August.
Continuant caminant, vam poder constatar que Nîmes és una ciutat plena d'art al carrer i escultures, exemple del qual és aquesta Place d'Assas:
Seguint endavant per la Quai de la Fontaine, arribem als Jardins de la Fontaine, des d'on es pot observar la gran Avenue Jean Jaurés.
Aquests jardins es van construir quan es va trobar una antiga vila romana, al segle XVIII. És per això que podem trobar allà el Temple de Diane, la funció del qual encara no ha estat descoberta. Pujant mooooooooooooooolt amunt del parc, a la part més alta, hi ha la Tour Magne. Es diu que és recomanable pujar a dalt de tot per veure tot Nîmes i el Mont Ventoux.
En aquesta pàgina podeu trobar tota la informació sobre les Arènes, la Maison Carrée i la Tour Magne, les tres atraccions principals de la ciutat: http://www.arenes-nimes.com/fr/nimes//
I després tota la ciutat avall, perquè el punt més alt és la Tour Magne, i després tot fa baixada. La vila està plena de placetes encantadores, com la Place de l'horloge, o plaça del rellotge, amb una torre al mig que ens dóna l'hora, vestigi de l'antic ajuntament,
la Place aux Herbes que allotja la Cathédrale ND et Saint Castor, última reconstrucció de la qual es va donar l'any 1646,
o la bonica Place du Chapitre, que ha estat remodelada recentment, i s'organitza al voltant d'una orginal font que baixa en forma d'escala.
Després de dinar, i voler agafar la nostra ruta cap a Avinyó, vam mirar el mapa...entre les dues ciutats hi havia el Pont du Gard, que és Patrimoni de la Humanitat des de 1985. Un cop allà, vam veure que estava ple de gent, fins i tot hi ha un càmping al costat, uns lavabos acondicionats per poder canviar-se, i una mena de museu on s'explicaven coses sobre el pont. El pont és un aqüeducte romà creat una mica abans de l'era cristiana, d'uns 50 metres d'alçada, dividit a tres nivells. Segons la Unesco: van crear una obra mestra tècnica així com artística.
Allò estava abarrotat de gent, que s'ho prenia com si allò fos una platja. La visió del Pont du Gard és impressionant, perquè sembla mentida que sigui tan antic i tan enorme i que encara s'aguanti. Es pot pujar a dalt, i la vista és molt maca. Nosaltres ho vam fer després de donar-nos una remullada en les aigües congelades, per contrastar amb la intesa calor que feia.
Avignon: a uns 3/4 d'hora de Nîmes trobem la ciutat fortificada d'Avinyó, la ciutat dels Papes. És la capital del departament de Vaucluse, a la regió de Provence i Côte d'Azur. Per fer una mica de història, els Papes van decidir traslladar la cort a Avinyó perquè tenien molts problemes a Roma, i s'hi van estar durant molts anys, i per això compta amb tots aquests edificis treballats pels millors artistes tant de la zona, com italians.
Bàsicament vam passar-nos tota la tarda buscant un lloc barat on dormir. I tot, o estava tancat, o estava complet, o era massa car. Al final vam poder trobar una habitació d'alberg per a dos, dins el càmping le pont d'Avignon. L'habitació tenia unes vistes precioses sobre el riu i la ciutat emmurallada, però justament per estar al costat d'un riu, afora feia una pudor horrible, i estava tot ple de mosquits. Tan és així, que a la nit vam haver de tancar tots els llums de seguida, perquè ens queien tot de bitxos al llit des del sostre. Va ser una nit amb bastants picors.
