La cua per entrar als Musei Vaticani sol ser molt llarga, i en el nostre cas no va anar ràpida, unes dues hores d'espera, però qualsevol part del museu que decidiu visitar, valdrà la pena, fins i tot la magnífica escala de la sortida.
Dintre podeu trobar totes les meravelles possibles per a un amant de l'art, com l'escultura de Laocont i els seus fills, passejar pel famós Cortile della Pigna, meravellar-se amb les pintures de les estances de Rafael... abans d'arribar al punt culminant i més esperat, la Cappella Sistina, plena a reventar de visitants i de personal de seguretat desesperat perquè la gent que hi ha allà no cridi i no faci fotos.
A la tarda vam decidir pujar fins al Gianicolo, el turonet on es guarda gelosament l'increïble Tempietto de Bramante. Però molt millor que estigui una mica resguardat de tota la gentada, perquè així es pot veure perfectament sense que ningú destorbi. La paraula per definir aquesta obra és perfecció, la perfecció característica del Renaixement. Sota el Tempietto, suposadament, es guarda la creu de Sant Pere.
Vam baixar i vam decidir visitar els Musei Capitolini, el Palazzo Nuovo i el Palazzo dei Conservatori a la zona del Campidoglio. Per això, s'ha de pujar per la Cordonata, l'Escala Aracoeli, i pujar a la Piazza del Campidoglio, projectada per Michelangelo.
La visita va ser molt ràpida, perquè vam entrar bastant tard, però vam poder veure coses com el Colosso, la Medusa de Bernini, l'Spinario i des d'un dels balcons, el Fòrum Romà a més de la Lupa Capitolina i l'estàtua eqüestre de Marco Aurelio.
La visita va ser molt ràpida, perquè vam entrar bastant tard, però vam poder veure coses com el Colosso, la Medusa de Bernini, l'Spinario i des d'un dels balcons, el Fòrum Romà a més de la Lupa Capitolina i l'estàtua eqüestre de Marco Aurelio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada