Les Pallargues. La Segarra-Ruta dels Castells del Sió

Casa de la Vila de les Pallargues

El poble de Les Pallargues pertany al municipi d'Els Plans de Sió. La característica del seu castell és que encara avui en dia està habitat per una família, quan la majoria dels castells segarretes es van abandonar al segle XIX. El castell està situat en un lloc estratègic, a dalt d'un turó, amb la seguretat de l'aigua i la roca a la vora, i presenta una barreja d'arquitectures que van des del segle XI (quan apareix documentat com el castell d'Espallargues) fins al segle XIX.

La dona de la casa, la Teresa, s'ocupa de fer les visites guiades. El besavi del seu marit va comprar el castell, i ells són la sisena generació que hi viuen. El castell és tan gran que només hi viuen en una meitat i l'altra meitat serveix per mostrar-la al públic.

La Teresa, la dona de la casa

Abans d'entrar, a la façana, podem observar el que es diu que és l'arc ojival més gran de l'arquitectura civil catalana. Dins, es pot contemplar tota una mostra d'objectes de tots els anys i habitants que han passat pel castell; el més antic, una espassa que compta amb 700 anys.

Façana del Castell de les Pallargues

L'espasa de la dreta és l'obejcte més antic del castell, de 700 anys

El celler del castell, situat a la planta baixa a tocar de l'entrada, està excavat a la roca. Sorprenentment, hi van trobar un passadís secret que té una sortida a uns 300 metres a fora del poble.

Objectes del castell: un ganivet tallador de sabó

Objectes del castell: un torrador de castanyes, a la cuina

També a la planta baixa hi trobem el rebost: com que allà es guardava tot el menjar, s'havia de tancar amb pany i clau, picar perquè et deixessin entrar i qui t'obria havia d'assegurar-se de qui eres mirant abans per l'espiell. 

Dins la sala podem trobar exposicions d'objectes com una hostiera (per fer les hòsties de la misa), o un barral (recipient on es tiraven els excrements). Aquests excrements del barral s'havien de llançar fora de la casa quan plovia, d'aquí ve l'expressió "ploure a bots i barrals".

Hostier

Barral

La primera planta és la planta noble, de 90 metres d'alçada, de l'època del Renaixament. En aquesta planta trobem  l'habitació del 'dret a cuixa', on suposadament el senyor tenia dret a estar la nit de noces amb la dona del serf que es casava . Diuen que quan al barber de Concabella es va casar, li va tocar cedir la seva dona al senyor, i amb un estri de barberia li va tallar el coll al Baró de Concabella. Al dia següent, al barber se'l van trobar penjat.

Com que la sala noble era massa gran, durant una època es va haver de llogar com a sala de ball.

Sala noble

A l'exterior trobem el pati, del segle XVI, que va ser una cisterna per recollir aigua. Les escales de cargol portaven a la torre de guaita, des d'on es comunicaven amb senyals de fum.

Escales de cargol

A la part de baix trobem la presó, i encara més a baix, a tres metres sota terra, les masmorres.

L'última part de la visita al castell és la botiga, que fins a la Guerra Civil, era el cafè del poble, portat fins els últims dies pel besavi.