París, dia 4. Última passejada per Montmartre

L'últim dia a París pot ser interessant apropar-nos a veure la Sainte Chapelle. La veritat és que l'entrada és bastant cara (reduïda per a estudiants, gratis per a historiadors de l'art que portin la matrícula de la seva facultat a sobre), però val molt la pena. La capella va ser pensada com a urna per guardar una relíquia, i com les característiques del gòtic francès indiquen, pràcticament amb un mur inexistent, format quasi en la seva totalitat per vitralls.

Les idees dels vitralls de colors tenen un perquè, tot d'acord amb un seguit de regles estètiques barrejades amb la teologia, en tractar-se d'un edifici religiós. El resultat final és sobrecollidor. Milers de colors que ens envolten gràcies a l'entrada del sol per les finestres. És espectacular veure...només la part dreta, perquè com espero que es pugui apreciar a la fotografia, només tenen neta aquesta banda de vitralls. La banda esquerra està bruta, sense netejar.

Cap viatge a París està complet sense una visita al barri bohemi Montmartre. La silueta del Sacré Coeur domina l'skyline del barri. A la part baixa trobem unes escales des d'on es pot veure tot París al nostres peus. Les grades estan plenes de turistes que descansen i peten la xerrada, artistes, i venedors ambulants.

El focus neuràlgic de Montmartre és la Place du Tertre, el lloc on es col·loquen els pintors a crear i vendre les seves obres. Encara que estigui ple de turistes, cafès, bars i botigues de souvenirs, encara es pot ensumar una mica d'aquella època bohèmia de quan hi va viure Picasso, tot i que s'ha de tenir una mica d'imaginació.

Baixant les escales del barri s'arriba fins arribar al carroussel, i veient la basílica allà dalt, sembla una escena de la pel.lícula Amélie, una típica estampa per acabar la visita a una de les ciutats més boniques del món.