Guissona. La Segarra-Ruta dels Castells del Sió

Plaça Major de Guissona

Guissona és la capital del municipi que porta el mateix nom, situada al centre de la Plana de Guissona.
En el paisatge de la Segarra, que és ric en cereals a les planes, Guissona és coneguda també pels seus recursos, entre els quals destaca l'abundància de l'aigua. Es diu que la Plana de Guissona és el toll de la Segarra.

En època romana, la ciutat era més gran que Barcelona, d'unes 15-18 hectàrees. El jaciment de la ciutat romana, anomenada Iesso, ha estat declarat Bé d'Interès Nacional. Tot i que Guissona té molta fama per l'antiga ciutat romana, ja havia estat habitada abans pels ibers: s'hi va establir un jaciment a l'època final de l'edat de bronze, que malauradament es troba a sota de l'estructura de la ciutat.
L'emblema o el símbol de la vida romana a Gussiona esta representada per la figura de bronze d'un genet, un soldat, un legionari que va al galop d'un cavall. Es creu que la figura anava enganxada a una placa de marbre, ja que només és visible per un costat, per darrere no està treballada. També es pensa que podria formar part d'un mausoleu, d'un monument funerari d'una persona de la ciutat romana que havia fet la carrera militar i que en el moment de la seva mort se li va fer un monument a la zona del cementiri. El monument no s'hauria conservat però sí la peça.

EL MUSEU DE GUISSONA
Si el que voleu és conèixer a fons la història de la vila, no dubteu en visitar el Museu Eduard Camps. A més de la insígnia del genet romà, podrem trobar moltíssimes altres coses tan sorprenents com la història de la jove de la fossa:

Un bon dia, en una fossa que en principi havia d'estar destinada a contenir àmfores, van trobar-hi un esquelet humà. Es va saber que pertanyia a una noia que debia tenir uns 20 anys quan va morir, que feina 1'92 cm., i que tenia una dentadura molt ben conservada. Entre la terra que l'envoltava hi van trobar una pedra d'anell, amb el dibuix d'una divinitat que representava la salut i el benestar. El problema és que encara no s'ha sabut interpretar què feia aquesta noia aquí; es podria pensar que és un enterrament, però en la posició del cos en què es va trobar, no ho sembla. El forat a més, està dins de la ciutat romana, i els romans de l'època enterraven fora. Per tant, què fa una noia relativament jove i amb bona dentadura tirada dins d'un forat i enterrada amb joies? Devia de ser una jove de bona posició.

Els arqueòlegs creuen que es tracta d'una mort accidental en la que hi va haver un ritual posterior. En el moment en què la van enterrar, era un moment molt supersticiós de la vida de la ciutat. En els enterraments dins de la ciutat, però, hi ha un precendent: els nadons no s'enterraven mai al cementiri, sinó dins de les cases, que és una tradició que es remunta a època ibèrica i que en època medieval també es practicava.