Plaça Major de Sanaüja
L'únic nucli habitat del municipi de Sanaüja, és Sanaüja. D'aquesta vila diuen que és com una república independent; que té alguna cosa que la diferencia de totes les altres que té al costat.
El nucli antic es va construïr amb una estructura defensiva amb fortalesa que protegia la muralla; també hi havia un fossar que defensava l'aproximació de les tropes o de qualsevol que volgués accedir a les muralles. Allò que era antigament la vall, es va anar transformant en carrers, i és per això que molts d'ells tenen el nom en referència a les estructures defensives.
Sanaüja és una vila que sempre ha estat vinculada al bisbat d'Urgell. El bisbe Armengol d'Urgell es qui va conquerir el poble. Després, Sanaüja s'adreçarà a Guissona i durant molts segles tant Sanaüja com Guissona estaran dintre del bisbat d'Urgell. A rebost del turó que corona el castell hi trobem la petita vila closa, que s'estendrà en un primer moment cap a ponent i després cap al migdia. Sanaüja és un d'aquests pobles de la ribera del Llobregós que, tal i com passa amb Torà o amb Biosca, són des de fora són poc atractius: els exteriors tenen una mica de desordre de xalets, de naus industrials, etc. No obstant, aquests pobles interiorment són molt bonics i força vius.
Dins de la vila closa podem trobar algunes cases nobles del segle XVI: ja no és una casa que es construiexi fora vila o a la muntanya, sinó que es construeix a dins de les muralles per viure-hi amb comoditat, per a algú especialment adinerat. D'aquest tipus de construccions en trobarem dues o tres a cada poble a partir del segle XVI, normalment presidint la Plaça Major.
En segon lloc tenim el campanar que es va construir als anys 20 del segle XX, perquè en un primer moment era l'espadanya que es divisa a la muralla. No obstant, quan la vida de Sanaüja es trasllada al nucli, la primera intenció va ser col·locar un campanar on hi aniria per norma, a la façana de l'església. Però donat que la façana de l'església està força precipitada cap endavant, no van gosar a fer el campanar a la façana i el van acabar traslladant a l'altre extrem de la plaça.
L'església de Santa Maria, ha estat declarada recentment Bé d'Interès Nacional. La façana és totalment barroca, però per dins és un temple gòtic espectacular, la segona més espectacular de la Segarra després de Santa Maria de Cervera.
Diuen que el nom de Sanaüja ve de Zani Goya que en basc significa alguna cosa semblant a guardià de les alçades. Això lligaria amb l'establiment del primer castell del segle XI, que es va construir a dalt del turó. Des de dalt hi han unes vistes excepcionals, per un cantó cap a la Plana del Solsonès, i per l'altre de la Plana de Guissona. Al primer castell, la primera torre de guaita es va construir al capdamunt de tot, i ara ja només en queden alguns carreus que permeten identificar-la. Al costat es va construir una capella romànica que també està en ruïnes, i al segle XVI el primitiu castell es va envoltar de la muralla que es pot veure ara. La portalada del castell és clàssica del segle XVI, l'alçada té les proporcions típiques d'alçada i amplada: el triple del radi de la volta de les dovelles.
Diu la llegenda, recollida per Joan Amades, que el senyor del castell de Sanaüja se'n va anar a fer les croades a Terra Santa i va deixar la seva dona a càrrec del seu germà, que no parava d'assetjar-la, tot i que ella el rebutjava constantment. El cunyat, emprenyat perquè ella no li feia cas, li va prendre l'anyell de casament i li va enviar al marit a Terra Santa, juntament amb una carta amb la lletra falsificada fent veure que era la de la seva dona, dient-li que ja no l'estimava i que havia decidit quedar-se amb el seu cunyat. El marit va tornar a Sanaüja i va decidir cremar la dona a la Plaça Major. La nit abans però, la va tancar a la seva habitació i ella li va resar a Santa Maria demanant-li que l'ajudés. La resposta a les seves plegàries arribaren quan la dona ja estava a la pira, mentre el cunyat s'ho mirava des de la torre del castell. En el moment en que la dona estava a punt de cremar-se, aparegué una Marededeu que va aturar el foc, el cel es va obrir i un llamp va fer enderrocar les pedres del castell de Sanaüja, aixafant el cunyat sota la torre. Tothom, aleshores, va creure la dona.
Normalment les portalades de les viles closes tenen noms com el Portal de Sant Antoni o el Portal de Sant Sebastià. Aquests sants són advocacions que el que fan és protegir els portals per evitar l'entrada de les pestes, que al llarg dels segles es van repetint. És una de les pors que sempre es tenen, que les malalties entrin als nuclis, per això normalment els hospitals estan fora dels centres urbans.
Per exemple, Sant Roc; diu l'agiografia que ell emmalalteix de pesta i se'n va amb el seu gos, i se suposa que el gos llepant-li les ferides el les cura. O Sant Sebastià, el martiritzen amb fletxes, i les fletxes amb el temps s'acaben interpretant com les iagues de la pesta.
Als afores de la vila hi trobem el pont, n'hi diuen el pont romà, el cartell posa 'el pont romànic' però en realitat és un pont gòtic, del segle XV, però és interessant que li diguin el pont romà.
Jaume Clavé Sinca, fill de Sanaüja, és una de les persones que s'ha fet més ressò d'una teoria que diu que en realitat Sanaüja és la mítica Atanaigia. Es tracta de la ciutat ibera de la qual parla Titus Livi a les seves cròniques dient que va fer front a els exèrcits d'Escipió, quan Escipió va entrar a la Península Ibèrica a atacar els exèrcits d'Anníbal des de la rereguarda, i es troba una coalició entre ibers i cartaginesos, fan front als exèrcits d'Escipió.
Els arqueòlegs no saben on es troba la ciutat d'Atanaigia, però hi va haver un historiador del segle XIX que va dir que estava a Sanaüja. Jaume Cabré va agafar aquestes teories i va dir que la batalla de Sisa, la batalla entre els exèrcits romans d'Escipió i els exèrcits d'Asdrúbal i de Lledoner, el cabdill iber, que els historiadors tampoc no saben on és, es va lliurar a les Sitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada