Traductor

divendres, 23 d’abril del 2010

Cap de setmana a la Vall de Núria


La Vall de Núria és un indret molt particular situat als Pirineus catalans. Pertanyent al terme municipal de Queralbs, al Ripollès, el seu accés restringit, només mitjaçant el cremallera, fa que l'entorn es preservi d'una manera excepcional i que sigui el lloc ideal per fer excursions, o activitats diverses quan fa bon temps.


Transport: Estació de Sant Andreu Arenal, Barcelona, 7.14h- Ribes de Fresser enllaç, 9.20h-Cremallera.

Preu: si tens menys de 25 anys, els 2X1 dels vals de descompte del Carnet Jove, surten molt bé de preu: un un bitllet d'anada i tornada val 18,90 euros, és a dir, 9,45 euros el trajecte (és molt car), però amb el descompte, tenies un bitllet d'anada i tornada per una altra persona gratis! Així és que cadascú vam pagar per anar i tornar, la meitat. Beneït Carnet Jove!
El cremallera triga 40 minuts en arribar fins a dalt. Nosaltres ens vam allotjar a l'Alberg Pic de l'Àliga, que es troba dalt de la muntanya, i només s'hi pot accedir en telecabina quan hi ha neu, o caminant 15 minuts quan fa bo.


El noi de l'alberg ens havia proposat que féssim el camí vell de Núria a Queralbs. Queralbs és el primer poblet que trobem baixant de la Vall de Núria, o l'últim abans d'arribar-hi. En cremallera es triga un quart d'hora, el sender, és de 3hores. El noi ens va recomanar que anéssim fins a Queralbs caminant i que tornéssim a pujar fins a Núria en cremallera perquè estaríem reventats. El problema era que nosaltres havíem comprat només bitllet d'anada i tornada per agafar el cremallera. Però es veu que ja han pensat en aquestes coses: a les taquilles del cremallera, per 1'50euros més, et donen el que anomenen una targeta de resident de la Vall de Núria: això vol dir que és com si visquessis allà i aleshores pots agafar el cremallera tantes vegades com vulguis durant la teva estància i fins i tot tens descomptes a les botigues de regals. PERÒ per poder-la comprar, has d'acreditar els dies que estaràs allà- això ho vam fer amb la factura de l'alberg- i bescanviar el bitllet del cremallera pel de viatges indefinits.
L'expedició aventurera cap a Queralbs va començar a tocar del santuari, vora el llac.


Vam fer la primera parada al costat d'una cascada sota el refugi de Sant Pere, on malgrat el seu nom no ens vam poder refugiar perquè l'aigua s'escolava pels forats.




Després del descans vam decidir seguir sense parar. Vam passar per trams encara amb neu, pel costat d'un riu, per sota un pont, per sobre un pont, per escales de pedra mortalment empinades, per portes enmig de la muntanya rollo Lost...però això sí, amb uns paisatges increïbles i inigualables.




Cap a les 17h de la tarda vam arribar a Queralbs, realment molt molt cansats. Però després d'haver patejat fins allà, increïblement, no ens vam quedar a veure el poble! L'últim cremallera fins a Núria sortia al cap de molt poc, i ja no ens donava temps.



A l'alberg a les 10h s'ha de tenir tot fora de l'habitació, i ho vam haver de deixar tot a les consignes.
Després de sortir al mirador de l'alberg per veure tota la Vall, vam baixar fins el cremallera per tornar cap a Queralbs i poder visitar el poble com Deú mana.

Un cop allà, el poble és molt petit, i de seguida el vam veure tot. Dalt de tot del poble, hi ha la part més maca, una petita església romànica de Sant Jaume.




Vam tornar a Núria a dinar a l'alberg, i vam estar allà fins que el van tancar, cap a les 15h, perquè era diumenge. I un cop abaix, vam anar a veure el que ens quedava, el Santuari de la Mare de Déu de Núria, que realment és horrible tant per dins, com per fora, com si fos de cartró pedra, però és un lloc molt concurregut de peregrinatge i de recés.
Hi ha una campana per demanar pregàries si fiques el cap dins una olla mentre la toques, on deia que el que més s'acomplia era sobretot la cura de migranyes!

Lúnic que vam poder fer abans de tornar cap a Barcelona va ser anar a veure una capelleta on la gent diposita les seves peticions a la Verge de Núria, ja que el sol que tant ens havia acompanyat durant la nostra estada, es va amagar entre les muntanyes, i no va voler tornar a sortir. Tot i que durant la primavera i l'estiu l'oferta d'activitats és molt més variada, una visita a Núria és molt recomanable en qualsevol època de l'any.

8 comentaris:

Bleid ha dit...

molt boniques les fotos, i es que la vall de Nuria es preciosa.
Jo vaig anar far molt de temps, i vaig pujar caminant desde Ribes de freser tot nevat, i tinc ganes de repetir-ho
gracies per compartir-ho
petons

M.Eugenia ha dit...

Que maravilla ... se ve que disfrutastes un montón.
Saludos

Elisabet R. Luján ha dit...

Bleid y Maria Eugenia: muchas gracias por pasaros!
Saludos!
Elisabet

Gio Laguna ha dit...

La penya xunga! LOL

MIGUEL NONAY ha dit...

Que chulada Elisabet

Me encanta el trenecito al borde de la montaña, y vosotros que lo pasastéis genial.


Besicos y buen fin de¡¡¡



A Salto De Mata

Elisabet R. Luján ha dit...

Gracias por pasar Miguel :) y que vaya muy bien en Grecia!!!!

Anònim ha dit...

Molt xula l'entrada a Vall de Núria, la nostre terra. Soc Ripollesa i anem sovint a caminar per la vall de Núria i has fet una gran entrada!!!
Gràcies per compartir-ho ;)
Núria

Elisabet R. Luján ha dit...

Moltes gràcies Núria, m'alegro que t'hagi agradat!

Entrades més populars