Glasgow i Edinburgh. Dies 6 i 7

Diumenge a les 8h del matí ja estavam davant la porta de l'oficina de turisme on havíem comprat els bitllets per anar a fer una ruta per Escòcia fins arribar al llac Ness i tornar. La companyia era Scotline Tours.


Com definir-ho en dues paraules? Un fàstic. Després de pagar 30pounds per anar 12 hores en autobús entre anar i tonar, fer quatre parades d'un minut per fer una foto i visitar totes les botigues de souvenirs d'Escòcia, no vam veure res del Llac Ness. Tal com sóna.

La majoria de les 12 hores de ruta van transcòrrer dins l'autobus, veient els magnífics paisatges escocesos a través d'un vidre glaçat. Suposo que no cal que digui que aquelles terres són unes de les millors vistes que et pot oferir la natura.

Així doncs, després de una parada per esmorzar en un restaurant de carretera a Kilmahog, vam proseguir el nostre viatge. Després de no sé quanta estona, per fi vam fer la primera parada seriosa, d'exactament 5minuts per fer una fotografia i tornar a pujar a l'autobús!

I això es va repetir uns quants cops més. Vam parara a Weeping Glen of Glencoe, per fer una foto, a Fort William, on hi ha Ben Nevis, la muntanya més alta d'Escòcia. Després de parar per dinar, vam parar a Spean Bridge, per treure una altra foto. Quan al final estàvem ja desesperades de fer tota l'estona el mateix, vam començar a veure el Loch Ness! És un llac enorme, per tant, vam tardar bastanta estona estona en rodejar-lo. La vista és magnífica, encara que es vagi sobre l'autobús.

Molt, molt millor, que el vam veure quan vam arribar: l'autobús para en una botiga de suvenirs/restaurant plena a vessar de Nessies de peluix, i caríssima, per cert.  El llac Ness des d'aquesta banda està rodejat per un mur altíssim ple de matolls i esbarzers perquè no puguis pujar a mirar, ni a fer fotos...per poder veure el llac, has de fer dues coses: o bé, comprar una entrada per baixar a veure un castell mig enderrocat, Urquhaart Castle, que hi ha vora el llac, d'uns 14.50pounds, o bé comprar una entrada per fer un tour amb un vaixell, que et deixa a un embarcader.

I si no, només havent pagant 30pounds, no et dóna dret a veure el llac, perquè pujar sobre el mur per fer fotos està prohibit.

Els que havíem decidit no pagar res, ens havíem de quedar en una d'aquestes botigues de souvenirs + restaurant, plena a reventar de ninos del Nessie.

Després l'autobús ens portava cap a un desembarcader molt maco, però molt petit, on podíem baixar a esperar els que venien del seu tour en barco.

Quan tots vam estar a dalt, vam empendre el camí de tornada, ja definitiu, amb només una parada més per berenar, a Pitlochry, venint d'Inverness.

Com que era l'última nit, vam decidir anar a prendre alguna cosa i no anar a dormir, perquè havíem de marxar a les 5h del matí. I l'endemà, després d'arribar a Barcelona, cadascuna va marxar cap a casa, amb el record d'haver viscut 7 dies inoblidables, probablement, un dels millors viatges que hem fet fins ara.