Traductor

dilluns, 28 de desembre del 2009

Glasgow i Edinburgh. Dies 6 i 7

Diumenge a les 8h del matí ja estavam davant la porta de l'oficina de turisme on havíem comprat els bitllets per anar a fer una ruta per Escòcia fins arribar al llac Ness i tornar. La companyia era Scotline Tours.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Glasgow i Edinburgh. Dia 5

Vam decidir a anar a la Rosslyn Chapel, als afores d'Edinburgh, és la capella esmentada al llibre d'El Código Da Vinci, on se suposa que està amagat el Sant Grial. Fou construïda el 1446 per Sir William St. Clair.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Glasgow i Edinburgh. Dia 4

A les 11h, havíem d'estar a l'Starbucks de la Royal Mile perquè havíem sol·licitat fer un tour guiat per la ciutat, El nostre guia es deia Pedro, conegut com a Pedro el Grande. Era un noi d'Extremadura que havia vingut per dues setmanes a aprendre anglès i li havien agradat tant les històries i llegendes que hi havia a la ciutat que se les havia aprés totes de memòria, i havia aconseguit el treball de guia, quedant-se a viure allà.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Glasgow i Edinburgh. Dia 3

El dia que per fi vam poder abandonar Glasgow, ho vam haver de fer sense dutxar-nos, perquè ja a les 7h del matí, s'havia gastat tota l'aigua calenta de l'alberg. L'única persona que es va poder mullar una mica, va haver-se d'assecar els cabells al mig d'un passadís, perquè al lavabo no n'hi havia.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Glasgow i Edinburgh. Dia 2

Glasgow és una ciutat que en realitat no volíem anar a veure; simplement, estàvem allà esperant a poder marxar cap a Edinburgh. Tothom qui hi havia estat m'havia dit que no hi anessim, però bé, només era un dia...El dia més llarg de les nostres vides!

dimarts, 10 de novembre del 2009

Glasgow i Edinburgh, quin contrast! Dia 1


 De l'1 al 7 de setembre de 2009
La nostra ruta per Escòcia comença a la ciutat de Glasgow, una ciutat industrial on no hi ha gaire a veure i poca cosa per fer. Després d'un parell de dies vam poder enfilar cap a Edinburgh, una ciutat preciosa amb moltes històries amagades.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Rupit i Tavertet, ruta dels cingles


Feia molt de temps que volia anar a Rupit. Ma germana me'n havia parlat molt bé, i tinc uns amics que hi havien anat i m'havien dit que era preciós. Havia intentat convèncer molta gent per poder-hi anar, però la veritat és que és difícil: si no tens un cotxe, només es pot pujar en un autobús que, sent un poble tan petit, és un merder pels horaris, i més el cap de setmana, així que, per tant, ha passat bastant de temps fins que per fi he pogut anar.

Entrades més populars