Traductor

dimarts, 14 d’agost de 2012

Roma. Dia 2

Unes quantes recomanacions si teniu pensat estar molts dies de turisme a la ciutat de Roma:
porteu sempre calçat còmode, preferiblement tancat; gairebé tot el paviment romà és de llambordes desiguals que dificulten una mica la caminada. A més, Roma és una ciutat preciosa, però increïblement bruta, els vidres i les burilles s'escolen per les escletxes del paviment a tot arreu, i hi ha molts llocs on has d'anar en compte per no clavar-te res.



Aprofitaré per dir que aneu amb compte alhora de creuar els carrers, perquè la ciutat té molt pocs carrils per a cotxes, així que tots van a pinyó per la carretera, i si en caben quatre, doncs quatre, però si un cotxe veu un foradet per on es pot ficar, ho fa. I ningú no frena a no ser que et fiquis al bell mig de la carretera, però no crec que ningú ho vulgui provar. Creuar un carrer a Roma és tota una aventura.
La millor manera per accedir a la Città del Vaticano és en autobús. Hi ha un que rodeja el Tevere, el riu Tíber, i que et deixa abans d'arribar a la Basílica di San Pietro, a l'alçada del Ponte Sant'Angelo, replet d'estàtues d'àngels de marbre que porten els atributs de la passió de Crist, un d'ells, esculpit per Bernini.


En creuar el pont sobre el Tíber trobem el Castel Sant'Angelo, edificat l'any 135 per l'emperador Adriano per tal que fos el seu mausoleu familiar. L'actual nom prové d'una aparició de l'arcàngel Sant Miquel que el Papa Gregori I va veure a dalt de tot del castell simbolitzant la fi de la pesta que dominava la ciutat, l'any 590. Per aquest motiu, aquesta gran estàtua de l'àngel commemora aquella visió. Actualment, el castell està connectat a la Ciutat del Vaticà per un passadís, ja que la fortificació va servir com a refugi del Papa Clement VII durant el saqueig de Roma, l'any 1527.



La Via della Conciliazione és l'avinguda prèvia abans d'arribar a la gran Piazza San Pietro, la plaça de Sant Pere del Vaticà, caracteritzada per la Colonnata de Bernini que la rodeja. La cua per entrar a la basílica sol ser sempre enorme, però no molt lenta. Cal cobrir-se les espatllles per entrar-hi si és que no es porta màniga llarga.


Dins de la basílica de San Pietro in Vaticano, que només per la seva magnífica arquitectura ja val la pena, trobem dues obres ben conegudes; La Pietà de Michelangelo i el Baldacchino di Bernini. A l'obra de la Pietat li passa igual que a La Mona Lisa, és pràcticament impossible veure-la (tot i que és molt més gran) perquè la gent s'aplega com boja a fer fotos sense parar sense ni tan sols mirar-se què tenen davant. A més, l'obra va ser maltractada per algun individu fa anys, i va quedar esquerdada. Per aquest motiu ara està protegida per un gran vidre, el que fa que no et puguis apropar a veure gaire bé els detalls.


El baldaquí és el monument que cobreix la tomba de l'apòstol Sant Pere, situat sota la Cúpula de Michelangelo i construït durant més de nou anys, sota els preceptes de l'arquitectura barroca, sustentat per quatre columnes salomòniques bastament decorades, que el que busquen és crear la sorpresa i l'espectació de qui el mira.


En sortir de la basílica, ens vam dirigir al Castel San'Angelo dalt del qual, es pot veure tota Roma d'una banda i de l'altra la Ciutat del Vaticà. Vam tenir la sort de trobar en una de les sales una exposició de gravats, entre els quals hi havia gravats de Goya.


Un cop fora, vam dirigir les nostres passes cap a l'Ara Pacis o altar de la Pau, que és un monument commemoratiu fet de marbre de Carrara, en acció de gràcies per les victòries de l'emperador August després de les seves campanyes...i al voltant de la qual havien ficat tota una col.lecció de vestits de Valentino! No crec que fos el lloc idoni per colocar-los, però bé, això ens vam posar una mica al dia sobre moda!



La visita de la Piazza Navona, amb les seves tres típiques fonts, la més coneguda de les quals és la Fontana dei Quattro Fiumi, o dels quatre rius, no va ser tan maca com esperàvem, ja que com gran part dels monuments de Roma, estava en obres. Tot i així vam poder copsar el bon ambient, amb els pintors que omplien tota la plaça i veure des de fora l'església de Sant'Agnese in Agone.


Vam continuar cap a la Piazza della Rotonda, per veure el Pantheon, una arquitectura colosal dedicada a tots els deus, que fou feta per Marco Agripa, gendre d'August i reconstruïda en temps d'Adriano. El recobreix una gran cúpula semiesfèrica amb una finestra circular al centre que permet que hi entri la llum i fins i tot l'aigua de la pluja, que és evacuada mitjançant unes canonades.


Un cop acabat vam anar a la zona de la piazza del Campo de' Fiore, una zona molt típica de la vella Roma però que està a reventar de turistes. La plaça està presidida per la figura de Giordano Bruno.



Després, passant per la Via Giulia, vam anar a veure el Palazzo Farnese, cosa que sabíem que era impossible perquè necessites ser algú acreditat per poder entrara veure els frescos, que es veu que fins i tot compta amb sofàs per poder estirar-se i apreciar millor el sostre, que és una meravella.
Finalment vam sopar pel meravellós i genuí barri del Trastevere, finalitzant la visita del dia anant a veure l'església de Santa Maria in Trastevere, la façana de la qual conserva els mosaics del segle XIII.

Entrades més populars