La meva primera entrevista: Por Viajeros!!

Eiiiiii!
Aquesta setmana han publicat l'entrevista que em van fer a Por Viajeros, el blog corporatiu de Viamedius!

Espero que us agradi, podeu llegir-la clicant aquí!

Una abraçada!
Elisabet

Languedoc Roussillon, Provence i Côte d'Azur. Dia 4

Gordes, Bonnieux, Lourmarin:

Aquell dia ens tocava anar a veure els meus ansiats pobles de la lavanda, al departament de Vaucluse. Arribar fins allà és força complicat, i més si un no té gaire experiència amb el cotxe, perquè aquests poblets es troben entre muntanyes, i per accedir-hi s'ha d'anar per unes carreteretes molt estretes.

Els tres poblets que vam anar a veure, encantadors, però plens a reventar de turistes, i pel tamany, amb molt poca gent que hi viu realment.

ATENCIÓ, NO US PASSI COM A NOSALTRES: al mes d'agost ja no hi ha lavanda! no, la lavanda la seguen abans, cap a finals de juliol, o almenys és el que jo vaig entendre. Així que de camps lilacis plens de flors de lavanda, res de res, camps groguencs ben extensos!

Tot i així, valen molt la pena per passejar, però són tan petits, que es poden veure seguits en un matí!

Gordes, un dels pobles més bonics de França segons Le Plus Beaux Villages de France. http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org/. Com que anàvem amb força pressa perquè havíem d'arribar a la tarda a Marseille, només els vam patejar, però us deixo la pàgina perquè descobriu totes les coses que es poden veure.
Gordes http://www.gordes-village.com/html/index.html.

Bonnieux http://www.provenceweb.fr/f/vaucluse/bonnieux/bonnieux.htm

i Lourmarin http://ramses.pharaons.fr/genesites/Mairie/lourmarin/index.htm

Marseille:

Abans de dinar vam arribar a Marsella, capital del departament de Bouches du Rhône, una ciutat que particularment em va agradar molt. Vam deixar el cotxe en un aparcament subterrani, i vam anar a buscar l'oficina de turisme. En tot el viatge (i de fet, no crec ni que ho sapiguem dir ara) no vam aprendre com es pronunciava oficina de turisme en francès. Així que ens vam trobar amb dues dones que ens vam demanar si parlavem anglès o alemany, perquè en francès no ens entenien!

Després de trobar-la, vam anar a buscar el nostre alberg, que estava als afores. Els afores de Marsella són bastant de poble costaner de la Costa Daurada, cap meravella. Vam decidir que passaríem dos dies allà, però la primera nit havíem de dormir compartint l'habitació, i a més cadascú en una diferent, perquè les habitacions no solen ser mixtes.

Castells: Patrimoni Immaterial de la Humanitat!!

Languedoc Roussillon, Provence i Côte d'Azur. Dia 3

Dia 3

Avignon:

Al matí següent ens vam llevar en una habitació en la que gràcies a l'haver tancat el llum molt d'hora a la nit, no estava plena de mosquits. L'única cosa bona que tenia aquell lloc, era que ens entrava l'esmorzar, que tampoc va ser una gran cosa.

Vam decidir deixar el cotxe dins el càmping, tot i que ja s'havia acabat la nostra estada allà. Però tot al voltant de la ciutat està ple de zones blaves, i no ens podíem permetre passar tot un dia pagant per estacionar el cotxe. Així que vam decidir arriscar-nos i allà es va quedar.

Ens vam dirigir a la ciutat emmurallada, Patrimoni de la Humanitat, cap a l'oficina de turisme, i vam planejar el que veuríem aquell dia. El primer que vam fer va ser buscar el lloc on dormiríem aquella nit. Vam trobar una habitació molt mona dins la ciutat a l'Hotel du Parc. Era una petita habitació de matrimoni amb una pica, i el lavabo estava fora, i per dutxar-se s'havia de pagar 1euro, però tot i així estava molt ben cuidada.

Bàsicament vam passar tot el matí al Palais des Papes. Vam comprar una entrada que incloia la visita al Palau i al Pont, que com era en temporada alta, ens va valer 10euros per cap, perquè al ser estudiant, teníem entrada reduïda.

La visita va ser molt interessant. Tot i que la vam haver de fer amb audifons en castellà, cosa que odio!!! I des d'aquí REIVINDICO EL PAPER DELS HISTORIADORS DE L'ART per fer aquest tipus de feina, no és el mateix que la història te la expliqui una màquina que un persona a qui li apasssiona allò.

El Palau Papal d'Avinyó és un dels edificis gòtics més grans d'Europa i és Patrimoni de la Humanitat des de 1995. El cas és que els papes van traslladar-se a Avinyó el 1309 quan es van donar una sèrie d'altercats a Roma després de l'elecció del Papa Climent V. I es van fer construir aquell palau tan impressionant i van constiuir la ciutat com un punt estratègic. A mesura que anaven passant els anys, els papes successors van anar ampliant totes aquelles infraestructures fins el que coneixem avui dia, fins que van decidir tornar a Roma el 1377, tot i que després va ser utilitzat per les tropes napoleòniques.
El Palau alberga importants frescos a les seves parets d'artistes com Mario Giovanetti i Simone Martini.

Aquestes són les vistes des de les alçades del Palau:

A la tornada, vam visitar una mica l'encantadora ciutat:

Després de dinar vam anar a veure el Pont de Saint-Bénezet, ques també és Patrimoni de la Humanitat, que està tallat enmig del riu, després de moltes reconstruccions, ja que es va començar a reconstruir al segle XII per substiutir un pont de fusta. Seguint els punts, es va donant totes les explicacions al llarg de la història del pont, i fins i tot es pot escoltar la famosa cançó "Sur le pont d'Avignon".

La llegenda explica que un pastor va arribar-se fins a la ciutat dient que havia estat enviat per Déu per construir un pont que unís les dues parts del Roine. Davant de la incredulitat dels veïns, va aixecar una pedra enorme perquè veïssin que es tractava d'una acció divina, i va obtenir així diners per construïr-lo. Després de la seva mort fou enterrat en una petita capella que es troba al mateix pont.

Per acabar la visita del dia, vam entrar primerament a la Cathédrale Notre-Dame des Doms, del segle XII, i seguidament vam voltar pel Jardin des Doms, ambdues coses Patrimoni de la Humanitat.

I vam veure la posta de sol des d'allà, realment preciosa, i sentint el fort vent que hi bufa, fent honor al nom de les muntanyes que rodegen Avinyó, el Mont Ventoux.

Pròxima parada

Fins la tornada!

Languedoc Roussillon i Provence i Côte d'Azur. Dia 2

Dia 2

Nîmes: Al dia següent ens vam encaminar cap a la ciutat de Nîmes, le vile avec un accent (ja no saben què inventar-se), al departament de Gard. Vam passar tot el matí allà, perquè hi ha bastantes coses per veure. Després de passar per l'oficina de turisme on la noia es va pensar que jo havia fet un màster en entendre francès a tota pastilla (sort d'en Pere), vam començar a voltar per aquesta vila plena de vestigis romans.

El primer que vam anar a veure van ser les Arènes de Nîmes. Aquest impressionant anfiteatre romà, és una construcció  que data de l'any 27 a.C., en temps de l'emperador August i que avui dia és un dels amfiteatres romans millor conservats del món. Actualment i des de 1863 s'utilitza per les corrides de toros, una cosa que està molt arrelada sobretot al sud de França.

Seguint pel Boulevard Victor Hugo, vam passar per la Maison Carrée, que vol dir "casa quadrada", l'únic temple romà en el món que es conserva íntegrament, però que s'estava restaurant per un costat. Data de l'any 16 a.C, i fou dedicat als néts adoptats de l'emperador August.

Continuant caminant, vam poder constatar que Nîmes és una ciutat plena d'art al carrer i escultures, exemple del qual és aquesta Place d'Assas:

Seguint endavant per la Quai de la Fontaine, arribem als Jardins de la Fontaine, des d'on es pot observar la gran Avenue Jean Jaurés.

Aquests jardins es van construir quan es va trobar una antiga vila romana, al segle XVIII. És per això que podem trobar allà el Temple de Diane, la funció del qual encara no ha estat descoberta.  Pujant mooooooooooooooolt amunt del parc, a la part més alta, hi ha la Tour Magne. Es diu que és recomanable pujar a dalt de tot per veure tot Nîmes i el Mont Ventoux.

En aquesta pàgina podeu trobar tota la informació sobre les Arènes, la Maison Carrée i la Tour Magne, les tres atraccions principals de la ciutat: http://www.arenes-nimes.com/fr/nimes//

I després tota la ciutat avall, perquè el punt més alt és la Tour Magne, i després tot fa baixada. La vila està plena de placetes encantadores, com la Place de l'horloge,  o plaça del rellotge, amb una torre al mig que ens dóna l'hora, vestigi de l'antic ajuntament,

la Place aux Herbes que allotja la Cathédrale ND et Saint Castor, última reconstrucció de la qual es va donar l'any 1646,

o la bonica Place du Chapitre, que ha estat remodelada recentment, i s'organitza al voltant d'una orginal font que baixa en forma d'escala.

Després de dinar, i voler agafar la nostra ruta cap a Avinyó, vam mirar el mapa...entre les dues ciutats hi havia el Pont du Gard, que és Patrimoni de la Humanitat des de 1985.  Un cop allà, vam veure que estava ple de gent, fins i tot hi ha un càmping al costat, uns lavabos acondicionats per poder canviar-se, i una mena de museu on s'explicaven coses sobre el pont. El pont és un aqüeducte romà creat una mica abans de l'era cristiana, d'uns 50 metres d'alçada, dividit a tres nivells. Segons la Unesco: van crear una obra mestra tècnica així com artística.

Allò estava abarrotat de gent, que s'ho prenia com si allò fos una platja. La visió del Pont du Gard és impressionant, perquè sembla mentida que sigui tan antic i tan enorme i que encara s'aguanti. Es pot pujar a dalt, i la vista és molt maca. Nosaltres ho vam fer després de donar-nos una remullada en les aigües congelades, per contrastar amb la intesa calor que feia.

Avignon: a uns 3/4 d'hora de Nîmes trobem la ciutat fortificada d'Avinyó, la ciutat dels Papes. És la capital del departament de Vaucluse, a la regió de Provence i Côte d'Azur. Per fer una mica de història, els Papes van decidir traslladar la cort a Avinyó perquè tenien molts problemes a Roma, i s'hi van estar durant molts anys, i per això compta amb tots aquests edificis treballats pels millors artistes tant de la zona, com italians.

Bàsicament vam passar-nos tota la tarda buscant un lloc barat on dormir. I tot, o estava tancat, o estava complet, o era massa car. Al final vam poder trobar una habitació d'alberg per a dos, dins el càmping le pont d'Avignon. L'habitació tenia unes vistes precioses sobre el riu i la ciutat emmurallada, però justament per estar al costat d'un riu, afora feia una pudor horrible, i estava tot ple de mosquits. Tan és així, que a la nit vam haver de tancar tots els llums de seguida, perquè ens queien tot de bitxos al llit des del sostre. Va ser una nit amb bastants picors.

Cap de setmana a la Vall de Núria

Eiiiiiiiiiiiiiii! Que segueixo aquí, però carregada de treballs i punyetes de la Universitat que no em deixen tenir ni un segon de descans! Aquest escrit és del cap de setmana de després de Setmana Santa, espero que us agradi! Properament, el dia a Girona durant la Setmana Santa i seguim amb el viatge al sud de França!

*Gràcies a la Marta per algunes de les fotos.

10 i 11 d'abril de 2010

Participants:  el grup de la universitat: Aleix, Elisabet, Marta, Martini, Mireia, i Ricardo i Ruben que fins ara no havien vingut encara amb nosaltres.

Des de Sant Joan de les Abadesses que teníem pendent un cap de setmana a la Vall de Núria. Dintre de poques setmanes la vida se'ns començarà a complicar de nou, i haurem de passar valioses hores de les nostres vides fent milers de treballs incomprensibles i examens infumables, així que, millor aprofitar els pocs dies que ens queden de bona vida.

Després d'haver dormit entre 4 i 2 hores, vam quedar a les 6.45h del matí de dissabte per agafar el tren de Sant Andreu Arenal, (perquè per variar, la RENFE està d'obres) de les 7.14h del matí. Entre problemes varis que vam tenir, vam arribar més o menys un minut abans de que marxés el tren, però el cas és que el vam agafar.

Després de deixar tots els trastos i seure com vam poder, va una senyora i ens diu que quan arribem a Vic, ens haurem de baixar el tren, i anar als tres vagons de la capçalera, perquè els altres no segueixen cap a dalt. Després d'una hora i mitja que es tarda fins arribar a Vic, i de traslladar totes les motxilles, maletes, etc. vam descobrir que la dona ens havia timat, i que no calia que fessim res.

A les 9.20h del matí arribàvem a l'estació de Ribes de Freser enllaç, i vam tenir sort perquè just en arribar sortia el cremallera, l'únic mitjà de transport per arribar fins a la Vall de Núria, perquè no és accessible en cotxe. Aquesta idea ens sembla fantàstica, perquè és una manera ideal de prevesar el medi de la Vall. Després de bastants problemes per entendre'ns amb els 2X1 dels vals de descompte del Carnet Jove, ens va sortir molt bé de preu: un un bitllet d'anada i tornada val 18,90 euros, és a dir, 9,45 euros el trajecte (és caríííííííííííssssssim), però amb el descompte, tenies un bitllet d'anada i tornada per una altra persona gratis! Així és que cadascú vam pagar per anar i tornar, la meitat. Beneït Carnet Jove!

El tren triga 40 minuts en arribar fins a dalt. Nosaltres ens vam allotjar a l'Alberg Pic de l'Àliga, que es troba dalt de la muntanya, i només s'hi pot accedir en telecabina quan hi ha neu, o caminant 15 minuts quan fa bo. Des del telecabina, podíem veure els últims esquiadors que aprofitaven l'últim cap de setmana de la temporada d'esquí.

Tot i que al principi no ho volíem fer, vam contractar dormir una nit, i pensió completa per l'altre dia. I sort que ho vam fer, perquè ens va sortir molt millor de preu que si ens haguéssim hagut de buscar la vida buscant llocs per menjar, uns 29euros, perquè també teníem descomptes 2x1.
Vam haver de ficar les coses a unes consignes, perquè les habitacions no estaven llestes fins les 12h. I després d'un cafè reparador, vam decidir que baixaríem per començar la primera excursió.

El noi de l'alberg ens havia proposat que féssim el camí vell de Núria a Queralbs. Queralbs és el primer poblet que trobem baixant de la Vall de Núria, o l'últim abans d'arribar-hi. En cremallera es triga un quart d'hora, el sender, és de 3hores. El noi ens va recomanar que anéssim fins Queralbs caminant i que tornéssim a pujar fins a Núria en cremallera perquè estaríem reventats. El problema era que nosaltres havíem comprat només bitllet d'anada i tornada per agafar el cremallera. Però es veu que ja han pensat en aquestes cosetes: a les guixetes del cremallera, per 1'50euros més, ét donen que el que anomenen una tarja de resident de la Vall de Núria, i això vol dir que és com si visquessis allà i aleshores pots agafar el cremallera tantes vegades com vulguis durant la teva estància i fins i tot tens descomptes a les botigues de regals. PERÒ per poder-la comprar, has d'acreditar els dies que estaràs allà- això ho vam fer amb la factura de l'alberg- i bescanviar el bitllet del cremallera pel de viatges indefinits. I on estàven els meus bitllets i els de l'Aleix del cremallera??? A dalt a les consignes!! I quant es triga entre pujar i baixar fins l'alberg amb el telecabina? 20minuts si vas ràpid!

Després dels 20minuts que vam trigar entre pujar i baixar, va començar la nostra expedició aventurera cap a Queralbs que començava a tocar del santuari, vora el llac, ara mig glaçat.

Al principi, crec que no vam pensar que l'anada era de 3hores per la muntanya; ens paràvem, feiem fotos al trenet, petàvem núvols amb la mirada-com a la pel.lícula de El silencio de las cabras-, ens posàvem crema solar, feiem més fotos, paràvem per menjar, feiem més fotos, menjàvem més...i en un moment se'ns havien fet les 14h de la tarda i encara no havíem fet ni una hora de camí.

Així que quan va arribar aquesta hora ens vam plantejar dinar, i després poder seguir sense parar fins a Queralbs. Vam parar al costat d'una cascada sota el refugi de Sant Pere, on no ens vam poder refugiar perquè l'aigua s'escolava pels forats.

I quan vam acabar de dinar, i amb la nyona que ens havia entrat, ens vam posar seriosos i vam decidir seguir sense parar. Vam passar per trams encara amb neu, pel costat d'un riu, per sota un pont, per sobre un pont, per escales de pedra mortalment empinades, per portes enmig de la muntanya rollo Lost...però això sí, amb uns paisatges increïbles i inigualables.

Cap a les 17h de la tarda vam arribar a Queralbs, fets caldo, realment molt molt cansats. Però després d'haver patejat fins allà, increïblement, no ens vam quedar a veure el poble! L'últim cremallera fins a Núria sortia al cap de molt poc, i ja no ens donava temps.

Sort que Núria és l'última parada del cremallera, perquè ens vam quedar tots adormits! També vam agafar l'últim telecabina i en arribar a l'habitació, vam haver d'esperar-nos per anar-nos dutxant. A les 20h ja havíem d'anar a sopar, i en entrar tot estava abarrotat de famílies amb nens petits. I després de sopar...tothom es va posar ja a les 21h davant la televeisió per no perdre's el Madrid-Barça! I no començava fins les 22h!  L'Aleix, la Marta i la Martini, a primera fila, en Ricardo, la Mireia i en Ruben, jugant a cartes, desafiant tothom qui hi havia a la sala, i jo, mig adormida recolçada en una paret de tan cansada com estava!

Per si no teníem prou, després del partit, que va acabar a les dotze de la nit, en comptes d'anar a dormir vam posar-nos a jugar al Trivial, com no! Però cap allà les 2h de la matinada, vam decidir anar a dormir, perquè a l'endemà havíem d'estar a les 8h per esmorzar.

L'endemà al matí, amb la frase de la Mireia "som patètics" perquè no ens podíem ni moure, vam baixar-alguns dels quals en pijana-a esmorzar. A les 10h havíem de tenir tot fora de l'habitació, i ho vam haver de deixar tot a les consignes.

Després de sortir al mirador de l'alberg per veure tota la Vall, vam baixar fins el cremallera per tornar cap a Queralbs.

Un cop allà, el poble és molt petit, i de seguida el vam veure tot. Dalt de tot del poble, hi ha la part més maca, una petita església romànica de Sant Jaume. I com que després ja no ens quedava res per veure, vam anar a buscar un lloc on fessin braves...però no n'hi havia! Així que vam tornar a baixar a esperar el cremallera, fent un mos, per variar!

Vam dinar a l'alberg, i vam estar allà jugant al billar fins que el van tancar, cap a les 15h.

Abans de tornar a agafar el telecabina, ens va passar davant un grup de iaios, una de les quals havia vingut a la muntanya en vestit i talons, arreglá pero informá!

I un cop abaix, vam anar a veure el que ens quedava, el Santuari de Núria és horriiiiiiiiiiiiiiiiiiiible, tant per dins, com per fora, com si fos de cartró pedra.

Hi ha una campana per demanar pregàries si fiques el cap dins una olla mentre la toques, on deia que el que més s'acomplia era sobretot la cura de migranyes! I ja hi tenim a la Martini, que l'endemà és va llevar amb una...migranya!!!

I després de fer una mica més el tonto com Deú mana...

Lúnic que vam poder fer va ser anar a veure una capelleta on la gent diposita les seves peticions a la Verge de Núria, ja que el sol que tant ens havia acompanyat durant la nostra estada, es va amagar entre les muntanyes, i no va voler tornar a sortir.

´

La nostra tornada, va ser una odisea. Després d'estar esperant que arribés el cremallera tirat's pels terres, (vegi's la foto),

vam trigar 40minuts fins a Ribes enllaç. Allà, vam estar 40minuts més esperant que arribés el tren. Després de 2hores més de tren, encara havíem d'agafar el metro fins a casa. El metro, per variar, NO FUNCIONAVA, i vam estar uns 20-25 minuts esperant-lo. I jo, que sóc la que més lluny visc, tenia 45minuts de metro per arribar fins a casa!!! El cas, que havent sortit d'allà a les 18.30h de la tarda, vam arribar a les 23h! L'endemà. estàvem fets caldo per tornar a la uni...però només per lo bé que ens ho vam passar, va valer mooooolt la pena!!

I ara...preparem el proper cap de setmana?