Traductor

dimarts, 8 de desembre de 2015

Firenze: el Duomo

El duomo



El Duomo de Florència és un dels grans emblemes no només de la ciutat, sinó també de Itàlia, juntament amb el Coliseu a Roma i la Torre inclinada de Pisa. La seva construcció va començar l'any 1926 sota la direcció de l'arquitecte Arnolfo di Cambio, però va tardar 150 anys en acabar-se, amb la qual cosa, en la fusió dels seus marbres rosats, verds i blancs, es troben diversos estils que es barregen al llarg dels segles. Per exemple, la façana neogòtica va ser redissenyada al segle XIX per substituir l'original incompleta del segle XIV.

Gairebé tots els tresors artístics de la catedral es troben ara al Museo dell'Opera di Santa Maria del Fiore. L'interior, auster si ho comparem amb la resta de peces que forma el conjunt arquitectònic, allotja una cripta on hi ha les restes de la Chiesa di Santa Reparata, del segle V, que era la que estava en aquest lloc originàriament.



La Cúpula

Interior de la cúpula del Duomo, amb frescos de Vasari i Zuccari, que representen el Judici Final

Tal i com la Torre Eiffel fa a París, la cúpula del Duomo es el punt de referència de la ciutat, que es veu des de qualsevol punt. La magnífica cúpula de teies vermelles amb més de 4 milions de totxanes, de Brunelleschi, és una obra mestra de l'enginyeria: dues cúpules concèntriques que s'aguanten sobre el tambor, amb la qual cosa no van caler andamis durant la construcció. Després de pujar els seus 463 graons, les vistes sobre la ciutat són espectaculars. Val la pena pujar-hi si no es pateix de claustrofòbia ni es té por de les grans alçades, ja que, un cop arribats a dalt, es tenen vistes de 360º sobre la ciutat però amb unes baranes força baixes!

Vista de la Basilica di San Lorenzo


Vista del Campanile de Giotto



Vista de la Basílica de la Santa Croce




Vistes del Palazzo Vecchio


El Battistero


L'edifici, que es troba a la Piazza del Duomo, just davant de les portes de la Catedral, és de forma octogonal i de marbre verd i blanc, que es va aixecar sobre els fonaments d'un temple romà anterior. L'interior compta amb un conjunt de mosaics el més espectacular dels quals és el de la cúpula.




Ombra del Battistero davant la façana del Duomo



Molt probablement però, el fet pel qual el Baptisteri és més conegut és per una les seves portes, anomenades Portes del Paradís. Els relleus daurats van ser dissenyats per Lorenzo Ghiberti, qui va guanyar un concurs on es van presentar desenes d'artistes per dur a terme aquesta tasca. 

Les portes originals, que van tardar més de dues dècades en estar acabades, s'exhibeixen al Museo dell' Opera di Santa Maria dei Fiore. Els deu panells, que representen escenes de les Sagrades Escriptures, formen part d'una sèrie on les tres portes d'entrada al Baptisteri narren la història de la humanitat i la redempció. Són tan espectaculars que, quan Miquel Àngel les va veure, va dir que "ben bé podrien ser les portes mateixes d'entrada al Paradís", i per això es van quedar amb aquest nom.



El Campanile

El disseny de Giotto consta de 414 escales que ofereixen una recompensa gairebé tan impressionant com quan es puja a la cúpula. Situat en un lloc inhabitual per a un campanar, entre els colors verds, blancs i roses típics, trobem escultures realitzades per diversos artistes de l'època.




















Entrades més populars