Traductor

dilluns, 23 de novembre de 2009

Glasgow i Edinburgh. Dia 3

El dia que per fi vam poder abandonar Glasgow, ho vam haver de fer sense dutxar-nos, perquè ja a les 7h del matí, s'havia gastat tota l'aigua calenta de l'alberg. L'única persona que es va poder mullar una mica, va haver-se d'assecar els cabells al mig d'un passadís, perquè al lavabo no n'hi havia.

Ràpidament vam baixar a esmorzar, i ens van cridar l'atenció a la cuina perquè es veu que amb la llet no ens podíem fer cafè, només la podíem fer servir si volíem menjar cereals...i si volia posar cereals al cafè no podia o què?
Així que fins els nassos d'aquell Blue Sky Hostel vam marxar ràpidament, tot tremolant perquè l'experiència d'Edinburgh no s'assemblés ni una mica a la de Glasgow.

Vam agafar el tren, a la Glasgow Queen Street Station i al cap de poc vam començar a veure els primers verds del viatge, fins arribar a l'estació d'Edinburgh Waverley.
I quan vam posar el primer peu allà, gairebé plorem de l'alegria! El primer que veiem ja era preciós, una ciutat maquíssima i plena de vida, que segur que ens aportava milers de coses maques per veure i per fer!

Edinburgh es divideix, en la Old i la New Town. La Old, la part antiga, era on teníem situat el nostra alberg. Només arribar, ens vam trobar uns espanyols que marxaven d'allà, i el primer que vam fer va ser preguntar què tal l'alberg. Ens van dir que molt bé, però que els havien robat. Fantàstic. Després ens van tranquilitzar dient que els havien robat perquè estaven al baix i s'havien deixat la maleta i la finestra oberta, però que no havia estat ningú de l'alberg, que ens en podíem fiar.

Ens vam dirigir a buscar una oficina de turisme, ja que des de Barcelona havíem vist una ruta que feien per anar a veure el Loch Ness i les Higlands. Vam pagar 30pounds per anar a fer una ruta diumenge...que no té desperdici.

Vam voltar una mica per la ciutat, que està abarrotada de botigues souvenirs, i ens vam fer la típica foto al Deacon Brodie's Tavern, on es va inspirar Robert Louis Stevenson per escriure Doctor Jekyll i Mr. Hyde, i vam tornar cap a l'alberg.
Deacon's Brodies Tavern a la Royal Mile

La primera experiència al tornar a l'alberg va ser molt dolenta, ja que a l'entrada feia una pudor a pixum...que vam pensar que tornàvem a tenir un alberg cucarachero i ple de merda. En obrir la porta, vam anar CORRENTS cap a l'habitació, i en obrir-la...ALLÒ ERA EL PARADÍS! Una habitació normal, espaiosa, amb les seves 3 lliteres (un llit ocupat per algú), neta, amb els llums a dins, amb llençols (no sabem si canviats o no) però almenys donaven el pego...UNA MERAVELLA!

La ciutat d'Edinburgh està feta en terrasses, i s'ha anat construïnt unes coses sobre les altres.
Els principis d'Edinburgh, eren el carrer principal, el que ara és la Royal Mile i al costat aquests carrerons on s'hi amuntegava la gent.
Diferents vistes de la Royal Mile

Vam visitar el Mary King's Close, un dels carrerons de la ciutat que ara ha estat convertit en atracció. En l'últim brot de pesta de la ciutat, van pensar que havia començat en aquell carreró, i el que van fer perquè no s'estengués va ser tapiar-lo, directament, amb totes les persones que allà hi vivien, per això es famós. En la nostra època, es va obrir, netejar, i ara fan una recreació per veure com vivia la gent allà en aquella època.
L'entrada ens va costar 10pounds. Jutgeu vosaltres mateixos: no sé si era per la crisi, però el dia que nosaltres vam anar, ens van donar una audioguia, i una home vestit de l'època ens va fer un recorregut per allà en anglès. L'ambientació està bé, però no va sortir en cap moment cap personatge més, per tant, quan l'audioguia deia que ara sortirien més persones, o veuríem venir algú, no passava res. El lloc estava bé, però faltava la gent que hi vivia. A nosaltres ens va semblar un timo, però cadascú que faci el que vulgui.
Després, vam anar a berenar a The Elephant House, on JK Rowling es va inspirar per escriure Harry Potter. És una cafeteria restaurant normal i corrent, però amb aquest afegit, i una bonica vista des de les finestres de l'escola on mirava l'escriptora quan va crear el seu castell.

10 comentaris:

nerea ha dit...

uuff kin kanvi eh edimburg.. io em vaig empanar tants kops, al tren, nomes arribar alla i veure tot allo va ser kom la nit i el dia, em va enkantar kompartir akells moments amb vosaltres...aix!

un xitu!

Marta Pérez ha dit...

uooooooooooo!!!!!!!!!!
Anava llegint i t'anava a escriure super indignada pq no mencionaves la meva estimada ELEPHANT HOUSE I EL SUPER CAFÈ K EM VAIG PRENDREEE!!! ... però al final ha sortit!! i m'he emocionat!! ^^ Aiiiix, és k kuan penso k vam estar assegudes en la mateixa cafeteria en la qual es va crear l'embrió de HP... és massa emocionant!! ^^

M'encanta! Com totes les entrades... però en vull més, vull una nova dosis d'Edinburgh!!! Volem més, volem més, volem més...!

No se si volies uns comentaris bonics i currats (i assenyats) però els meus són, com sempre, molt en la meva liniaa!! :):) ... és k sóc tant original i taaant adorablee!! ^^
jajaj

un petò, i a veure si m'animo jo i publico la meva primera entrada al blog!!

mua*
tstim!

Elisabet ha dit...

Merci Nerea i Marta per estar sempre animant-me això :) no sabeu la il.lu q em fa, xq és més difícil del q em pensava!

Us estim!

berta:) ha dit...

bones!

pots estar ben orgullosa, el teu blog fa molta patxoca!!
déu ni do qines peripècies q viviu... no us aburriu pas no^^

ànims guapa, q cada veg tens + seguidors!! ;)
ptonàaas

el viajero impresionista ha dit...

Hola Elisabet. Bonito Edimburgo, no importa que llueva o haga sol, el centro está muy bien. Me ha gustado mucho la foto en b/n. Dejo contestada tu comentario en mi blog. Un saludo.

Javier Adán ha dit...

Unas fotos chulas.
Enhorabuena por el viaje.

Elisabet ha dit...

Gracias por pasar, Javier :)

anna ha dit...

mencanta mencantaaaaaaaaaaaaaaa

vull tornarhi joderrrrrrrrrrr q guai q va ser! tinc ganes q arribi lepisodi dels arcs iris i els unicorns!


jo tb en vui més jejejje!! encara q ho miri 3 anys més tard, pro am la mateixa passió eeeeh:P

muaaa*

MIGUEL NONAY ha dit...

Hola elisabet,
Lamento no hablar catalán, entiendo algo, pero no todo, lo que si me queda claro es que habeis ido a Edimburgooo, aaayyyyy, que me corroe la envidia, pero esa envidia mala,mala, mala, jejeje.
Que bien, tengo muchísimas ganas de ir, asi que ya se a quien preguntarle cosas cuando me decida.

Gracias por tu comentario en mi blog. Argentina es precioso e impresionante, si quieres leer mas, tengo 6 entradas del viaje que hice, espero que te guste.

Besitos, guapa, y feliz semana.

Miguel
--------------------
www.asaltodemata.com

Anònim ha dit...

¡Me han entrado ganas de ir a Edimburgo! jaja, qué fuerte...

Entrades més populars