Glasgow i Edinburgh. Dia 3

*Gràcies a la Marta, la Nerea i la Sandra per les fotos


Crec que aquell matí, sense exagerar gens, era el més esperat de les nostres vides. Tant, que fins i tot la nit abans ens havíem plantejat, mig en broma mig en serio, si anar o no a dormir.

Aquella nit jo vaig dormir amb la Nerea, perquè a l'Anna li feia mal l'esquena d'haver dormit tota la nit amb mi, no m'estranya!

La Marta es va llevar la primera, cap a les 6.30h, i es va dutxar com va poder, perquè es veu que no queia aigua! Va venir corrents a avisar-nos, i a ensenyar-nos el seu cap tot ple de sabó, perquè no se l'havia pogut treure! La Marta es va posar a assecar-se el cabell al mig del passadís (perquè era l'únic lloc on hi havia endoll) i les altres ens vam aixecar corrents per anar a comprovar que...efectivament la Marta havia gastat les 3 gotes d'aigua que queien d'una dutxa, i a l'altra tampoc en sortia ja res!

Marta assecant-se el cabell al passadís

L'Anna, amb uns cabells indomables al llevar-se, s'havia de rentar, almenys el cap, a la força, així que es va haver de rentar el cabell a una mini-pica amb la Marta ajudant-la, i la Sandra, la Nerea i jo, amb els xinxes enganxats al cos, no ens vam poder dutxar. Tal és el fàstic que sentia per la situació d'aquell lloc, que em va sortir uns granets per tot el cos, la meva reacció al fàstic, es veu.

Anna rentant-se el cabell a la pica

Ràpidament vam baixar a esmorzar, i ens van cridar l'atenció a la cuina perquè es veu que amb la llet no ens podíem fer cafè, només la podíem fer servir si volíem menjar cereals...i si volia posar cereals al cafè no podia o què?

Així que fins els nassos d'aquell lloc vam marxar ràpidament, tot tremolant perquè l'experiència d'Edinburgh no s'assemblés ni una mica a la de Glasgow.

Vam agafar el tren, a la Glasgow Queen Street Station i al cap de poc vam començar a veure els primers verds del viatge, la Nerea es va tornar boja i va començar a fer fotos de tota la seqüència del viatge fins arribar a Edinburgh, a la Edinburgh Waverley.

Anna i Nerea a l'arribada a Edinburgh

I quan vam posar el primer peu allà, gairebé plorem de l'alegria! El primer que veiem ja era preciós, una ciutat maquíssima i plena de vida, que segur que ens aportava milers de coses maques per veure i per fer!

Edinburgh de fons!

Edinburgh es divideix, en la Old i la New Town. La Old, la part antiga, era on teníem situat el nostra alberg, que al principi ens va costar una mica de trobar. Només arribar, ens vam trobar uns espanyols que marxaven d'allà, i el primer que vam fer va ser preguntar què tal l'alberg. Ens van dir que molt bé, però que els havien robat. Fantàstic. Després ens van tranquilitzar dient que els havien robat perquè estaven al baix i s'havien deixat la maleta i la finestra oberta, però que no havia estat ningú de l'alberg, que ens en podíem fiar.

Una mica intranquil.les, el recepcionista ens va dir que no podíem entrar en la nostra habitació fins les 13h, perquè l'estaven netejant. Estava plovent, i feia molt de fred, estavem cansades i volíem veure la nostra habitació, però ens era igual haver de marxar, almenys TINDRÍEM UNA HABITACIÓ NETA!

Ens vam dirigir a buscar una oficina de turisme, ja que des de Barcelona havíem vist una ruta que feien per anar a veure el Loch Ness i les Higlands. Vam pagar 30pounds per anar a fer una ruta diumenge...que no té desperdici.

També vam preguntar per unes rutes que ens havien dit que feien en espanyol i anglès per la ciutat, i vam dir d'anar al dia següent. Vam voltar una mica per la ciutat, que està abarrotada de botigues souvenirs, i ens vam fer la típica foto al Deacon Brodie's Tavern, on es va inspirar Robert Louis Stevenson per escriure Doctor Jekyll i Mr. Hyde, i vam tornar cap a l'alberg.

Deacon's Brodies Tavern a la Royal Mile

I ja d'entrada vam començar malament, perquè ens van donar una clau que no era la nostra, i després d'estar 3hores intentant obrir la porta, vam haver de baixar a recepció, que estava fora de l'edifici, perquè ens donessin la bona.
La primera experiència va ser molt dolenta, ja que a l'entrada feia una pudor a pixum...que vam pensar que tornàvem a tenir un alberg cucarachero i ple de merda. En obrir la porta, vam anar CORRENTS cap a l'habitació, i en obrir-la...ALLÒ ERA EL PARADÍS! Una habitació normal, espaiosa, amb les seves 3 lliteres (un llit ocupat per algú), neta, amb els llums a dins, amb llençols (no sabem si canviats o no) però almenys donaven el pego...UNA MERAVELLA!

La nostra habitació de l'alberg

I després de deixar totes les coses, abrigar-nos més, etc., vam decidir que aniríem a veure Mary King's Close, un carreró estret dels milers que hi ha que l'havien convertit en atracció.

A l'entrada de Mary King's Close

La ciutat d'Edinburgh està feta en terrasses, i s'ha anat construïnt unes coses sobre les altres.

Els principis d'Edinburgh, eren el carrer principal, el que ara és la Royal Mile i al costat aquests carrerons on s'amuntegava la gent.

Anna mirant un carreró dels de la Royal Mile

Abans però, vam visitar una mica més els carrers fins arribar al nostre destí.

Diferents vistes de la Royal Mile

En l'últim brot de pesta de la ciutat, van pensar que havia començat en aquell carreró, i el que van fer perquè no s'estengués va ser tapiar-lo, directament, amb totes les persones que allà hi vivien, per això es famós. En la nostra època, es va obrir, netejar, i ara fan una recreació per veure com vivia la gent allà en aquella època.

L'entrada ens va costar 10pounds. Jutgeu vosaltres mateixos: no sé si era per la crisi, però el dia que nosaltres vam anar, ens van donar una audioguia, i una home vestit de l'època ens va fer un recorregut per allà en anglès. L'ambientació està bé, però no va sortir en cap moment cap personatge més, per tant, quan l'audioguia deia que ara sortirien més persones, o veuríem venir algú, no passava res. El lloc estava bé, però faltava la gent que hi vivia. A nosaltres ens va semblar un timo, però cadascú que faci el que vulgui.

Després, vam anar a berenar a The Elephant House, on JK Rowling es va inspirar per escriure Harry Potter. És una cafeteria restaurant normal i corrent, però amb aquest afegit, i una bonica vista des de les finestres de l'escola on mirava l'escriptora quan va crear el seu castell.

A l'Elephant House prenent berenant

I després de descobrir que allà hi havia un Lidl, vam anar a comprar el nosatre sopar, i ens el vam fer a la gran gran cuina, la millor estança, sens dubte, de tot l'alberg. Allà vam fer el nostre primer amic, en Fran, un noi que venia de Londres a fer unes vacances, i que molt amablement va accedir a fer-nos un dibuix al nostre diari.

Aquella nit vam descansar com els àngels, encara que el nostre company/a encara no havia arribat, i quan ho va fer, només se'n va enterar la Marta, que dormia al llit de sobre.