Glasgow i Edinburgh. Dia 2

Abans que se m'oblidi, gràcies a la Nerea, la Marta i la Sandra per la concessió de les fotos del viatge, la meva càmera era analògica, i les tinc totes en paper.

Aquella nit, jo vaig dormir amb l'Anna. Dic dormir, per dir algo, perquè tot el meu afany era que el meu cos no toqués ni un centímetre de llençol.

Després de barallar-nos per les dutxes -hi havia dues per cada pis de tres habitacions amb sis persones a cada, nou persones que volíem dutxar-nos a les 8h del matí- vam baixar a esmorzar que almenys, era gratis.

Ens vam posar en marxa i vam anar cap a l'oficina de turisme, tot i que vam estar més de mitja hora esperant perquè obria sobre les 10h del matí. Volíem fer la ruta del whisky, i després d'estar esperant, passant fred al carrer i no entendre ni un borrall de l'inamobible anglès que parlaven els de l'oficina, dues noies ens van passar davant i van pujar a l'autocar, i quan ens va tocar el torn, només quedaven quatre seients lliures. Ens van dir que en mitja hora passaria un altre autocar, que potser a dia d'avui encara hi ha algú esperant a que passi.

I a sobre se'ns va posar a ploure i com que ens havien desmuntat tot el plan d'aquell matí, doncs vam decidir tipus hobbit, tornar a esmorzar. I totes ens vam demanar coses normaletes, un cafè, o un suc, però l'Anna, que no se'n pot estar, va haver de demanar un tros de tarta de xocolata i un cafè, i la broma li va sortir per 6 pounds! Ja no va tornar a fer una cosa com aquella en tot el viatge!
Glasgow era una ciutat que en realitat no volíem anar a veure; simplement, estàvem allà esperant a poder marxar cap a Edinburgh. Tothom qui hi havia estat m'havia dit que no hi anessim, però bé, només era un dia...El dia més llarg de les nostres vides, no s'acabava mai!

Com que la guia tampoc no ens oferia gaire opcions molt xules, vam anar a parar a la Gallery of Modern Art, molt petita, res de l'altre món, però almenys és gratis i s'hi estava calent!

Després d'això, vam començar a voltar per la ciutat, que no té gairebé res que a nosaltres ens interesés veure. Fa molta gràcia veure com les guies escriuen, no té la bellesa d'Edinburgh, perquè és cosmopolita, cadascú que jutgi per sí mateix. Ens vam ficar en una botiga de guitarres, i en una botiga de 20 duros, on l'Anna va decidir comprar una llibreta i uns llapis de colors que es converetirien en el nostre fantàstic diari de viatge!
I vam seguir donant voltes i tot ens semblava molt industrial. Va ser en aquell moment que vam batejar la ciutat amb el nom de GLASGOW-ASCOW. Tot i així vam trobar alguna cosa que estava bé, algunes esglésies, i un parc on no hi havia cap nen perquè estava plovent! Posaré alguna foto, perquè no es digui, que algunes coses estaven bé!
Era la 1 del migdia i ja no sabíem què fer, així que vam decidir entrar a un supermercat a comprar el dinar. Uns entrepans i unes pomes, per variar, van ser el nostre aliment, menjat a la parada d'un autobus on tothom qui passava ens mirava, va ser el nostre dinar.
En acabar vam veure que ens havíem anat apropant a la catedral, i gravant vídeos a lo callejeros, perquè ens va sorprendre que no hi hagués gairebé semàfors, vam arribar fins allà. Vam entrar a la Cathedral, que SÍ que ens va agradar, i just davant, la casa més antiga de la ciutat, la Provand's Lordship, de 1471.

Vam veure que hi havia el Saint Mungo Museum of religious life and art, i també hi vam entrar. És un museu bastant petit, però molt entretingut, sobre moltes històries i art de les diferents religions.Va començar a ploure a bots i barrals, i ens vam quedar fins que van tancar a la cafeteria berenant. Algú se'n ha adonat que no paràvem de menjar en tot el dia?

Ens vam encaminar fins el Campus de la Universty of Glasgow. Ens vam passar allà molta estona fent el burro, ja que la Nerea deia que tenia ganes de fotografiar alguna cosa verda, i allà hi havia un munt de gespa.
Seguint caminant, vam arribar fins una mena de rambla, Buchanan Street, on hi ha tota la vida de la ciutat, perquè és on es troben totes les botigues i el Buchanan Galleries Shopping Centre. Allà ja començava a semblar que hi havia una mica de vidilla.
I com que feia tan de fred, vam decidir anar a comprar alguna cosa per fer el sopar i marxar cap a l'alberg, tot i que eren les 19h de la tarda, i tot i que era una sensació contradictòria, perquè tampoc no volíem estar a l'alberg cucarachero, però quin remei! El dia s'havia fet moooooooolt llarg...però encara ens quedava el pitjor!