Traductor

dimecres, 2 de desembre de 2009

Glasgow i Edinburgh. Dia 4

A les 11h, havíem d'estar a l'Starbucks de la Royal Mile perquè havíem sol·licitat fer un tour guiat per la ciutat, El nostre guia es deia Pedro, conegut com a Pedro el Grande. Era un noi d'Extremadura que havia vingut per dues setmanes a aprendre anglès i li havien agradat tant les històries i llegendes que hi havia a la ciutat que se les havia aprés totes de memòria, i havia aconseguit el treball de guia, quedant-se a viure allà.


L'empresa per la qual treballava, Sandeman's New Europe, està a vàries ciutats més d'Europa. A la nostra visita, els clients no havíem de pagar res pel tour, i després li donàvem diners al guia en funció de com t'havia agradat la visita. El nostre noi ens va fer una ruta de més de tres hores, explicant-nos totes i cadascuna de les històries de la ciutat, crec que no es va deixar res, i els diners que li vam donar ho vam fer amb molt de gust perquè s'ho va curarr moltíssim.Com ell mateix va dir: preparados para las tres mejores horas que vais a pasar en Edimburgo! Us recomano molt que en les ciutats que trobeu el tours gratis de Sandeman's, els agafeu, valen molt la pena!

Entre les coses que vam veure, hi havia:
  • Parliament House


  • Mercat Cross



  • Aquest lloc era el lloc on, com el seu nom indica, hi havia l'antic mercat. Una creu al terra marca on estava. Aquí era on pràcticament es desenvolupava tota la vida de la ciutat, i on es feien els pregons reials i d'altres. En el lloc de la foto, solien posar els lladres de peu, enganxats per una orella clavada a la paret amb un clau, perquè no es pogués tornar a moure i tothom veiés que havia robat. El lladre, podia quedar-se allà tot el dia i aguantar les burles, o decidir escapar-se, amb lo qual s'havien d'arrencar un tros de lòbul, i la marca li quedava de per vida, i tothom sabia igualment que havia estat condemnat per lladre.
    • Heart of Midhlothian

      Aquest cor al terra, és on s'ha d'escupir per tornar a Edinburgh. A més, té una altra connotació: els escocesos passen per aquí hi escupen, perquè per ell simbolitza que estàs escupint sobre Anglaterra, així que si ho fas, ets un heroi a la pàtria. Si escups al terra i la policia et veu, són 40pounds de multa, però si ho fas aquí dins, et feliciten i tot! 
      Saint Giles' Cathedral

    Aquesta església havia passat per ser de tot, església, mercat, presó, hasta un McDonald's! ens va dir en Pedro, i la majoria de gent ens ho vam creure. No, però poc li faltava. Els vitralls per dins són molt bonics, però s'han de pagar 2pounds per poder fer fotos a l'interior.

    • La casa més antiga de la ciutat


      Ens van ensenyar com vivien, amuntegats, la família més rica a la planta del mig, i els pobres, a dalt i a baix.

    • El Writer's Museum

      Aquest museu està dedicat als grans literats fills de la ciutat. Fins i tot un d'ells va estar visquent a la plaça ons es troba el museu. La plaça està envoltada amb el paviment ple d'algunes de les seves frases celebres. 


    • El castell d'Edinburgh


    • La preciositat d'aquest castell per fora no té res a veure amb el que és per dintre, fins i tot el mateix guia ens ho va dir. És car, i no hi ha gaire a veure, tret de La pedra del destí, on segons la llegenda, allà on estigui la pedra del destí regnarà sempre un escocès.
    • El col.legi inspiració de Hogwarts, de Harry Potter

       
        Al principi, aquest col.legi va ser construit per la donació d'un home ric de la ciutat, per als nens desfavorits i sense diners. Amb el pas del temps, aquesta escola ha passat a ser per a gent de diners. L'escola, va inspirar l'escriptora de Harry Potter, JK Rowling, per ser el Col.legi Howarts.
    • Victoria Street



      Un dels carrers més animats d'Edinburgh, amb tot de botiguetes alternatives, pintades de color, per donar vida als dies grisos.
    • Grassmarket

      També era un mercat, com el seu nom indica, al costat de Victoria Street. Allà, trobem una creu marcada al terra, perquè era el lloc on guillotinaven la gent. Un dels molts bars que hi ha ara, és The Last Drop, l'últim glop, perquè era el que la gent demanava abans de ser assassinada.

    • Greyfriards Kirkyard (cementiri)

    D'aquest cementiri expliquen moltes coses, dins es troba l'antiga pressó de Covenanter, on es van donar uns fets terribles i varies persones van assegurar haver patit coses estranyes. Aquesta zona es va considerar perillosa, i per això es van deixar de fer visites guiades a aquesta presó. Des de la presó es veu el col.legi on es va inspirar JK Rowling, i pel cementiri podem trobar tombes amb els noms i cognoms que l'escriptora va fer servir per crear els seus personatges.
    • Greyfriars Bobby

    Bobby està considerat el símbol de la ciutat, un gos que segons diuen es va quedar custodiant la tomba del seu amo fins que ell també va morir, i té posada una falsa tomba dins el cementiri, on la gent deixa flors i peluixos de gossos. El gos realment no se sap on està enterrat, però aquesta estàtua el commemora a la sortida del cementiri.
    • Vistas de la Universitat d'Edinburgh

    La ruta va durar una hora més del previst, perquè el noi es va emocionar...vam acabar en una placeta entre la Old i la New Town, i vam quedar que ens havia agradat tant, que faríem un altre tour. En aquestes hores vam aprendre sobre tots els racons, totes les llegendes i totes les històries de la ciutat d'Edinburgh. Altament recomanable.

    Ja pel nostre compte, am anar a visitar Princess Street Gardens, un parc enorme i preciós, on ens vam tirar molt de temps, perquè hi havia una magnífica vista del castell a dalt del turó. Recomano que no marxeu sense anar a passejar tranquilament, perquè és molt maco i relaxant.



    I després vam decidir anar a voltar per la New Town, que encara no havíem anat a veure. La veritat és que fins i tot la part nova també estava molt bé, amb les seves cases noves, però fetes a l'estil victorià igualment, i tot ple de botigues i restaurants.

    Divisió pel pont de la Old i la New Town

    Vam decidir anar a Callton Hill a veure la posta de sol. Anant cap allà, vam passar per l' Scott Monument, dedicat a Sir Walter Scott. El que ens va passar estant a aquell turonet, ens va encantar. Podíem divisar des de les seves elevacions tot Edinburgh, tant la Old, com la New Town, i és una vista espectacular.

    Vista de la ciutat

    Passejar per aquelles terres plenes d'herba verda, amb el vent gelat bufant a la cara, és una sensació única. Crec, sens dubte, que la tarda que vam passar aquí dalt va ser un dels millors moments del viatge.

    Des d'allà es pot veure que la platja d'Edinburgh, perquè encara que faci un fred que pela, la ciutat té platja, a la que dubto que algú hi vulgui anar!

    Seguint turó amunt, vam arribar al que ara es coneix com el monument a la vergonya d'Escòcia, però que en el seu moment va voler ser una rèplica del Partenó d'Atenes. No se sap perquè, els fons van desaparèixer, i el monument es va haver de quedar a mitges. En veritat és el National Monument. Allà també trobem el Nelson's Monument, dedicat al almirante Nelson, i el Dugald Stewart Monument.

    National Monument

    Dugald Stewart Monument

    Una mica més enllà, mirant des del turó avall, es pot dNegretaivisar el Holirood Palace, al qual no hi vam anar, i també el nou Parlament Escocès, del català Enric Miralles, una obra que tothom qui vam trobar allà que ens parlava, ens deia que se la podia haver estalviat.

    Vista del New Parliament i al fons, la muntanya a la que diuen "el gegant adormit"

    Així doncs, vam pujar al Partenó particular per veure la posta de sol, i realment, és incrïble, ho recomano totalment. Vam estar molta estona allà, moltíssima.


    L'arc de Sant Martí

    A la nit, ens vam decidir a fer la "Ruta dels fantasmes" , amb la mateixa empresa, (aquesta valia 7pounds) on el mateix Pedro ens va guiar pels que més por feien de la ciutat, entre ells, un cementiri i la tornada a Calton Hill, on se'ns van explicar tant històries antigues com contemporànies.

    El preu de la ruta incloïa un ticket per una pinta a un bar de la ciutat on s'acabava el recorregut, i nosaltres vam agafar una taula adalt, perquè vam trobar quelcom ben curiós: un grup d'amics s'havien ajuntat per prendre algo i s'havien endut cadascun els seus instruments, i allà estaven, bebent, i tocant música celta. Una genial manera d'acabar el dia.

    Grup d'amics tocant al bar

    8 comentaris:

    MIGUEL NONAY ha dit...

    Hola de nuevo elisabet.
    Sabes?, me he pillado un traductor y, aunque ha hecho alguna barbaridad traduciendo, me ha servido muchísimo.
    El post es simplemente, GENIAL¡¡¡.
    Una crónica amena, práctica y divertida.

    Estoy de acuerdo contigo, se habla y escribe en el idioma que se viaja, y en el que se vive, así que no te preocupes, yo te sigo, te leo y te traducto. je je je.
    Te preguntaré muchas cosas cuando vaya a Edimburgo.
    Besotes, guapa.

    Miguel

    --------------------
    www.asaltodemata.com

    Marta Pérez ha dit...

    Uooooo
    m'encanta!!
    =)
    m'has fet recordar moltes cosetes i moltes històries que no recordava! Quin dia més guai va ser!! ^^

    Aprofitaré el que escrius per muntar el meu album de fotos!! :) i que això em recorda que encara no he seleccionat les fotos per portar-les a imprimir!! arrggg
    enfi, a veure si per nadal ho faig...!!
    ^^

    Un petonàs, i continua per aquesta línia que m'encanta!! A part k semblo famosa i tot sortint a les fotos d'un blog de viatges!! XD

    T'estim!
    Martini

    bleid ha dit...

    Hola Elisabet
    molt bones imatges i genial l'expliació.A partir d'ara seguire el teu blog , que esta molt be.
    gracies per compartir amb nosaltres
    1 abraçada

    MTTJ ha dit...

    Hola Elisabet

    M'ha agradat molt llegir el vostre viatge. No conec ni Glasgow ni Edinburgh i de ben segur que les teves notes em serviran de guia per quan hi vagi.
    Segueix així i passa't-ho molt bé viatjant.

    M.Teresa

    mesenllà ha dit...

    M'ha agradat el vostre relat. Edimburg sembla una ciutat molt maca, me l'apunto per una escapada.

    I no dubtis que també escupirem!!!

    Una abraçada.

    PD: M'han agradat molt les fotos.

    Elisabet ha dit...

    Moltes gràcies pels comentaris!

    :)

    Eduard ha dit...

    Hola Elisabet!

    Molan molt els teus relats.
    Jo ja vaig estar per Glasgow i Edinburgh i Escòcia en general i m'has fet recordar el viatge.

    Llàstima que no vaig poder veure tantes coses com tu perquè no tenia gaire temps.

    Segueix així!

    Elisabet ha dit...

    M'alegra q els meus relats molin :)

    Entrades més populars