Glasgow i Edinburgh. Dia 5

*Gràcies a la Marta, la Nerea i la Sandra per les fotos.

Aquest va ser uns d'aquest dies que no hi havia gaire per fer. Vam decidir a anar a la Rosslyn Chapel, als afores d'Edinburgh, que la Marta i la Sandra, com a bones mitòmanes, volien anar a veure, ja que és la capella esmentada al llibre d'El Código Da Vinci, on se suposa que està amagat el Sant Grial. Fou construïda el 1446 per Sir William St. Clair.

Per anar fins allà havíem d'agafar un autobús que ens portés cap els afores i que tardava una mica més de mitja hora en arribar.

Quan vam arribar allà, tot està ple d'andamis, perquè l'estaven restaurant, però almenys s'hi podia pujar i contemplar els verds boscos que l'envolten de la comarca de Midlothian.

Un cop abaix, a l'entrada, hi havia la tenda de regals, i allà mateix s'havien de comprar les entrades, de 7,50pounds. A més d'això vam comprar un full informatiu per totes. Abans de passar definitivament a la capella, hi ha una sala amb un petit documental explicatiu (perfecte si saps anglès).

La capella per dins, és molt petita, però molt maca. El Sant Grial se suposa que està sota un dels cuatre pilars de l'altar. Nosaltres vam aprofitar la nostra guia, el fulletó que vam comprar i alguna explicació que altre d'algun guia turístic, i vam poder entendre molt millor la rica iconografia de la capella, molt decorada.

Dins la capella, igual que passava a Saint Giles', no es poden fer fotos, a no ser que es paguin 2pounds.

Un cop fora de la capella, vam tornar a la petita parada, a esperar un autobus que va arribar una hora tard. Com que veiem que l'estona passava i no sabíem què fer, vam anar a comprar el segon esmorzar i ens el vam menjar allà, on gairebé ens agafa una hipotèrmia del fred que vam passar.

La tarda en tornar va ser molt tranquila. Després de dinar a l'alberg, vam decidir que tornaríem a refer la ruta que havíem fet el dia anterior amb en Pedro, per poder assimilar-ho tot amb calma i poder fer les corresponents fotos.

Un dels llocs per on vam tornar a passar va ser pel pont que divideix la Old de la New Town. D'aquí expliquen que és el pont amb el nombre més elevat de suicidis de tota Escòcia. Per evitar-ho, l'ajuntament va decidir posar una mesura de seguretat: unes plaques de plàstic dur a banda i banda del pont, però ho van treure per qüestions d'estètica.
La segona cosa que van decidir, va ser posar unes xarxes de fil, però es van trobar que als matins estava tot replet d'indigents dormint.
Així que, com a tercera opció, van optar per posar els número dels samaritans, perquè tho repensis abans de tirar-te i els truquis si tens algun problema!!

Vam tornar cap a l'alberg, i vam cuinar el sopar. Aquella nit ens van acompanyar en Frank i en Fabian, i vam estar sopant, parlant, escrivint postals fins a no gaire tard a la nit doncs, a l'endemà, ens havíem de llevar molt d'hora: aniríem a veure el Llac Ness!!