*Gràcies a la Marta per algunes de les fotos.
10 i 11 d'abril de 2010
Participants: el grup de la universitat: Aleix, Elisabet, Marta, Martini, Mireia, i Ricardo i Ruben que fins ara no havien vingut encara amb nosaltres.
Des de Sant Joan de les Abadesses que teníem pendent un cap de setmana a la Vall de Núria. Dintre de poques setmanes la vida se'ns començarà a complicar de nou, i haurem de passar valioses hores de les nostres vides fent milers de treballs incomprensibles i examens infumables, així que, millor aprofitar els pocs dies que ens queden de bona vida.
Després d'haver dormit entre 4 i 2 hores, vam quedar a les 6.45h del matí de dissabte per agafar el tren de Sant Andreu Arenal, (perquè per variar, la RENFE està d'obres) de les 7.14h del matí. Entre problemes varis que vam tenir, vam arribar més o menys un minut abans de que marxés el tren, però el cas és que el vam agafar.
Després de deixar tots els trastos i seure com vam poder, va una senyora i ens diu que quan arribem a Vic, ens haurem de baixar el tren, i anar als tres vagons de la capçalera, perquè els altres no segueixen cap a dalt. Després d'una hora i mitja que es tarda fins arribar a Vic, i de traslladar totes les motxilles, maletes, etc. vam descobrir que la dona ens havia timat, i que no calia que fessim res.
A les 9.20h del matí arribàvem a l'estació de Ribes de Freser enllaç, i vam tenir sort perquè just en arribar sortia el cremallera, l'únic mitjà de transport per arribar fins a la Vall de Núria, perquè no és accessible en cotxe. Aquesta idea ens sembla fantàstica, perquè és una manera ideal de prevesar el medi de la Vall. Després de bastants problemes per entendre'ns amb els 2X1 dels vals de descompte del Carnet Jove, ens va sortir molt bé de preu: un un bitllet d'anada i tornada val 18,90 euros, és a dir, 9,45 euros el trajecte (és caríííííííííííssssssim), però amb el descompte, tenies un bitllet d'anada i tornada per una altra persona gratis! Així és que cadascú vam pagar per anar i tornar, la meitat. Beneït Carnet Jove!
El tren triga 40 minuts en arribar fins a dalt. Nosaltres ens vam allotjar a l'Alberg Pic de l'Àliga, que es troba dalt de la muntanya, i només s'hi pot accedir en telecabina quan hi ha neu, o caminant 15 minuts quan fa bo. Des del telecabina, podíem veure els últims esquiadors que aprofitaven l'últim cap de setmana de la temporada d'esquí.
Tot i que al principi no ho volíem fer, vam contractar dormir una nit, i pensió completa per l'altre dia. I sort que ho vam fer, perquè ens va sortir molt millor de preu que si ens haguéssim hagut de buscar la vida buscant llocs per menjar, uns 29euros, perquè també teníem descomptes 2x1.
Vam haver de ficar les coses a unes consignes, perquè les habitacions no estaven llestes fins les 12h. I després d'un cafè reparador, vam decidir que baixaríem per començar la primera excursió.
El noi de l'alberg ens havia proposat que féssim el camí vell de Núria a Queralbs. Queralbs és el primer poblet que trobem baixant de la Vall de Núria, o l'últim abans d'arribar-hi. En cremallera es triga un quart d'hora, el sender, és de 3hores. El noi ens va recomanar que anéssim fins Queralbs caminant i que tornéssim a pujar fins a Núria en cremallera perquè estaríem reventats. El problema era que nosaltres havíem comprat només bitllet d'anada i tornada per agafar el cremallera. Però es veu que ja han pensat en aquestes cosetes: a les guixetes del cremallera, per 1'50euros més, ét donen que el que anomenen una tarja de resident de la Vall de Núria, i això vol dir que és com si visquessis allà i aleshores pots agafar el cremallera tantes vegades com vulguis durant la teva estància i fins i tot tens descomptes a les botigues de regals. PERÒ per poder-la comprar, has d'acreditar els dies que estaràs allà- això ho vam fer amb la factura de l'alberg- i bescanviar el bitllet del cremallera pel de viatges indefinits. I on estàven els meus bitllets i els de l'Aleix del cremallera??? A dalt a les consignes!! I quant es triga entre pujar i baixar fins l'alberg amb el telecabina? 20minuts si vas ràpid!
Després dels 20minuts que vam trigar entre pujar i baixar, va començar la nostra expedició aventurera cap a Queralbs que començava a tocar del santuari, vora el llac, ara mig glaçat.
Al principi, crec que no vam pensar que l'anada era de 3hores per la muntanya; ens paràvem, feiem fotos al trenet, petàvem núvols amb la mirada-com a la pel.lícula de El silencio de las cabras-, ens posàvem crema solar, feiem més fotos, paràvem per menjar, feiem més fotos, menjàvem més...i en un moment se'ns havien fet les 14h de la tarda i encara no havíem fet ni una hora de camí.
Així que quan va arribar aquesta hora ens vam plantejar dinar, i després poder seguir sense parar fins a Queralbs. Vam parar al costat d'una cascada sota el refugi de Sant Pere, on no ens vam poder refugiar perquè l'aigua s'escolava pels forats.
I quan vam acabar de dinar, i amb la nyona que ens havia entrat, ens vam posar seriosos i vam decidir seguir sense parar. Vam passar per trams encara amb neu, pel costat d'un riu, per sota un pont, per sobre un pont, per escales de pedra mortalment empinades, per portes enmig de la muntanya rollo Lost...però això sí, amb uns paisatges increïbles i inigualables.
Cap a les 17h de la tarda vam arribar a Queralbs, fets caldo, realment molt molt cansats. Però després d'haver patejat fins allà, increïblement, no ens vam quedar a veure el poble! L'últim cremallera fins a Núria sortia al cap de molt poc, i ja no ens donava temps.
Sort que Núria és l'última parada del cremallera, perquè ens vam quedar tots adormits! També vam agafar l'últim telecabina i en arribar a l'habitació, vam haver d'esperar-nos per anar-nos dutxant. A les 20h ja havíem d'anar a sopar, i en entrar tot estava abarrotat de famílies amb nens petits. I després de sopar...tothom es va posar ja a les 21h davant la televeisió per no perdre's el Madrid-Barça! I no començava fins les 22h! L'Aleix, la Marta i la Martini, a primera fila, en Ricardo, la Mireia i en Ruben, jugant a cartes, desafiant tothom qui hi havia a la sala, i jo, mig adormida recolçada en una paret de tan cansada com estava!
Per si no teníem prou, després del partit, que va acabar a les dotze de la nit, en comptes d'anar a dormir vam posar-nos a jugar al Trivial, com no! Però cap allà les 2h de la matinada, vam decidir anar a dormir, perquè a l'endemà havíem d'estar a les 8h per esmorzar.
L'endemà al matí, amb la frase de la Mireia "som patètics" perquè no ens podíem ni moure, vam baixar-alguns dels quals en pijana-a esmorzar. A les 10h havíem de tenir tot fora de l'habitació, i ho vam haver de deixar tot a les consignes.
Vam haver de ficar les coses a unes consignes, perquè les habitacions no estaven llestes fins les 12h. I després d'un cafè reparador, vam decidir que baixaríem per començar la primera excursió.
El noi de l'alberg ens havia proposat que féssim el camí vell de Núria a Queralbs. Queralbs és el primer poblet que trobem baixant de la Vall de Núria, o l'últim abans d'arribar-hi. En cremallera es triga un quart d'hora, el sender, és de 3hores. El noi ens va recomanar que anéssim fins Queralbs caminant i que tornéssim a pujar fins a Núria en cremallera perquè estaríem reventats. El problema era que nosaltres havíem comprat només bitllet d'anada i tornada per agafar el cremallera. Però es veu que ja han pensat en aquestes cosetes: a les guixetes del cremallera, per 1'50euros més, ét donen que el que anomenen una tarja de resident de la Vall de Núria, i això vol dir que és com si visquessis allà i aleshores pots agafar el cremallera tantes vegades com vulguis durant la teva estància i fins i tot tens descomptes a les botigues de regals. PERÒ per poder-la comprar, has d'acreditar els dies que estaràs allà- això ho vam fer amb la factura de l'alberg- i bescanviar el bitllet del cremallera pel de viatges indefinits. I on estàven els meus bitllets i els de l'Aleix del cremallera??? A dalt a les consignes!! I quant es triga entre pujar i baixar fins l'alberg amb el telecabina? 20minuts si vas ràpid!
Després dels 20minuts que vam trigar entre pujar i baixar, va començar la nostra expedició aventurera cap a Queralbs que començava a tocar del santuari, vora el llac, ara mig glaçat.
Cap a les 17h de la tarda vam arribar a Queralbs, fets caldo, realment molt molt cansats. Però després d'haver patejat fins allà, increïblement, no ens vam quedar a veure el poble! L'últim cremallera fins a Núria sortia al cap de molt poc, i ja no ens donava temps.
Sort que Núria és l'última parada del cremallera, perquè ens vam quedar tots adormits! També vam agafar l'últim telecabina i en arribar a l'habitació, vam haver d'esperar-nos per anar-nos dutxant. A les 20h ja havíem d'anar a sopar, i en entrar tot estava abarrotat de famílies amb nens petits. I després de sopar...tothom es va posar ja a les 21h davant la televeisió per no perdre's el Madrid-Barça! I no començava fins les 22h! L'Aleix, la Marta i la Martini, a primera fila, en Ricardo, la Mireia i en Ruben, jugant a cartes, desafiant tothom qui hi havia a la sala, i jo, mig adormida recolçada en una paret de tan cansada com estava!
Per si no teníem prou, després del partit, que va acabar a les dotze de la nit, en comptes d'anar a dormir vam posar-nos a jugar al Trivial, com no! Però cap allà les 2h de la matinada, vam decidir anar a dormir, perquè a l'endemà havíem d'estar a les 8h per esmorzar.
L'endemà al matí, amb la frase de la Mireia "som patètics" perquè no ens podíem ni moure, vam baixar-alguns dels quals en pijana-a esmorzar. A les 10h havíem de tenir tot fora de l'habitació, i ho vam haver de deixar tot a les consignes.
Després de sortir al mirador de l'alberg per veure tota la Vall, vam baixar fins el cremallera per tornar cap a Queralbs.
Un cop allà, el poble és molt petit, i de seguida el vam veure tot. Dalt de tot del poble, hi ha la part més maca, una petita església romànica de Sant Jaume. I com que després ja no ens quedava res per veure, vam anar a buscar un lloc on fessin braves...però no n'hi havia! Així que vam tornar a baixar a esperar el cremallera, fent un mos, per variar!
Vam dinar a l'alberg, i vam estar allà jugant al billar fins que el van tancar, cap a les 15h.
Abans de tornar a agafar el telecabina, ens va passar davant un grup de iaios, una de les quals havia vingut a la muntanya en vestit i talons, arreglá pero informá!
I un cop abaix, vam anar a veure el que ens quedava, el Santuari de Núria és horriiiiiiiiiiiiiiiiiiiible, tant per dins, com per fora, com si fos de cartró pedra.
Un cop allà, el poble és molt petit, i de seguida el vam veure tot. Dalt de tot del poble, hi ha la part més maca, una petita església romànica de Sant Jaume. I com que després ja no ens quedava res per veure, vam anar a buscar un lloc on fessin braves...però no n'hi havia! Així que vam tornar a baixar a esperar el cremallera, fent un mos, per variar!
I un cop abaix, vam anar a veure el que ens quedava, el Santuari de Núria és horriiiiiiiiiiiiiiiiiiiible, tant per dins, com per fora, com si fos de cartró pedra.
Hi ha una campana per demanar pregàries si fiques el cap dins una olla mentre la toques, on deia que el que més s'acomplia era sobretot la cura de migranyes! I ja hi tenim a la Martini, que l'endemà és va llevar amb una...migranya!!!
I després de fer una mica més el tonto com Deú mana...
´
La nostra tornada, va ser una odisea. Després d'estar esperant que arribés el cremallera tirat's pels terres, (vegi's la foto),
vam trigar 40minuts fins a Ribes enllaç. Allà, vam estar 40minuts més esperant que arribés el tren. Després de 2hores més de tren, encara havíem d'agafar el metro fins a casa. El metro, per variar, NO FUNCIONAVA, i vam estar uns 20-25 minuts esperant-lo. I jo, que sóc la que més lluny visc, tenia 45minuts de metro per arribar fins a casa!!! El cas, que havent sortit d'allà a les 18.30h de la tarda, vam arribar a les 23h! L'endemà. estàvem fets caldo per tornar a la uni...però només per lo bé que ens ho vam passar, va valer mooooolt la pena!!
I ara...preparem el proper cap de setmana?
I després de fer una mica més el tonto com Deú mana...
Lúnic que vam poder fer va ser anar a veure una capelleta on la gent diposita les seves peticions a la Verge de Núria, ja que el sol que tant ens havia acompanyat durant la nostra estada, es va amagar entre les muntanyes, i no va voler tornar a sortir.
´
vam trigar 40minuts fins a Ribes enllaç. Allà, vam estar 40minuts més esperant que arribés el tren. Després de 2hores més de tren, encara havíem d'agafar el metro fins a casa. El metro, per variar, NO FUNCIONAVA, i vam estar uns 20-25 minuts esperant-lo. I jo, que sóc la que més lluny visc, tenia 45minuts de metro per arribar fins a casa!!! El cas, que havent sortit d'allà a les 18.30h de la tarda, vam arribar a les 23h! L'endemà. estàvem fets caldo per tornar a la uni...però només per lo bé que ens ho vam passar, va valer mooooolt la pena!!
I ara...preparem el proper cap de setmana?
