El Musée d'Orsay, és una antiga estació de tren reconvertida. És conegut sobretot per allotjar una gran col·lecció de pintura impressionista i post-impressionista provinent dels fons del Museu del Louvre. Per als amants de Manet, Monet, Renoir, Delacroix o Van Gogh és una delícia.
Tot un matí dedicat al museu necessita d'un bon passeig, i una tarda més tranquil·la.Vorejant la riba del Sena caminant, s'arriba a l'Île de la Cité on es troba la catedral de Notre-Dame. La perfecció gòtica amb què està construïda -tot i les modificacions del segle XIX- deixa bocabadat al turista, en veure-la per dins o per fora. Com a qualsevol bona arquitectura parisenca, es pot pujar a la part alta de les torres per poder veure les famoses gàrgoles i recordar el personatge d' El geperut de Notre-Dame de Víctor Hugo.
A l'altra banda del Sena es troba l'Hôtel de Ville, l'edifici de l'ajuntament. Durant els mesos d'hivern, a la plaça del davant, hi ha una pista de gel perquè tothom qui vulgui s'apropi a patinar.
Allunyant-nos encara més de les ribes del Sena, s'arriba al Centre Georges Pompidou, altament recomanable fins i tot per a aquells que pensen que les avantguardes no són per a ells. Aquest museu té alguna cosa diferent, les obres que es veuen allà són realment sorprenents. Fins i tot l'exterior ho és, ja que totes les estructures (escales, canonades) estan per fora. I també fora, a la plaça, es troba la divertida i original Font d'Stravinsky.
Per acabar d'arrodonir el dia, és una bona idea passejar pel veí Quartier du Marais, que antigament havia estat el barri aristocràtic, i ara és també on viu la gent "bohèmia" de París, és a dir, amb molts diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada