Traductor

dilluns, 28 de juliol del 2014

Blogtrip per Lloret de Mar

“A los que vuelven con dinero se les llama indianos. Los que vuelven sin nada, no tienen nombre. Los que no vuelven, tampoco”.

Una vegada més, la revista Descobrir juntament amb un grup de blogaires, vam passar el dia convidats per Turisme de Lloret de Mar a visitar els encants d'aquesta vila marinera. Al contrari del que moltes persones puguin pensar, Lloret no és únicament una destinació de platja i festa, sinó que amaga moltes més sorpreses que anirem desgranant a continuació:



CEMENTIRI MODERNISTA

La primera parada, sota un sol de justicia, va ser el nou cementiri, als afores de la vila. Tot i que el poble ja comptava amb dos, l'any 1901 es va decidir construir aquest per a les persones que havien marxat a fer les Amèriques i havien retornat amb diners, i així poder mostrar la seva opulència tant a la terra com al cel.

El cementeri està dividit en tres parts: la part alta per a les persones més adinerades i la part baixa per  a les que menys. A la part alta és on proliferen les tombes i mausoleus més interessants, fets per alguns dels grans noms del modernisme, com Puig i Cadafalch, Bonaventura Conill o Lluís Llimona.














SANT PERE DEL BOSC

Muntanya amunt trobem aquest racó de pau, a uns 5 quilòmetres del centre de la vila. L'hotel de Sant Pere del Bosc havia estat un convent benedictí que amb la desamortització de Mendizábal va entrar en subhasta l'any 1860. Un indià de Lloret, Nicolau Font, el va comprar quan encara vivia a Cuba. Després d'unes quantes reformes, entre les quals destaca la intervenció de Puig i Cadafalch, l'edifici es va convertir en una residència per a la tercera edat i des del 2011, en un hotel de luxe.

En el conjunt encara podem trobar una ermita -Sant Pere Salou- i una capella, la de la Mare de Déu de Gràcia, que compta amb la reproducció de la goleta amb què Nicolau Font va tornar des de Cuba. Annex a l'edifici, trobem un restaurant regentat per Nicolau Cabanyes, descendent de Nicolau Font.









JARDINS DE SANTA CLOTILDE

Els jardins de Santa Clotilde són una basta extensió que abans ocupaven les vinyes vora el mar. Quan la plantació va ser atacada per la filoxera, va passar a mans del marquès de Roviralta perquè els pagesos que treballaven les terres no les podien mantenir. Els jardins estan dedicats a la primera dona del marquès, Clotilde Rocamora, que va morir molt jove.

L'enorme jardí, que s'extén en pendent cap al mar ens ofereix unes precioses vistes de les platges de Lloret i de Blanes a la llunyania.

Tot i que l'extensió està cedida a l'ajuntament, la propietat dels jardins segueix sent de la família Rocamora, que hi tenen cases i que no són difícils de veure passejant per allà, sobretot a l'estiu.


















CENTRE HISTÒRIC

La Fira dels Americanos de Lloret se celebra cada any al mes de juny, i compta amb mercats d'artesania, animacions teatrals, visites guiades i concerts. La nostra visita pel mercat va comptar amb un dinar a la terrassa del restaurant Hotel Marsol i una assaig del concert de Lucrecia programat per a aquella nit.


Després de dinar, la passejada pel centre històric va començar amb la visita de l'Església de Sant Romà, un dels edificis més representatius de la vila, construida entre els anys 1509 i 1522 en estil gòtic català amb dues capelles modernistes.



Per la part del darrere, trobem la Rectoria i les Escoles Parroquials, d'estil modernista.





Sobre aquestes línies podem veure Can Comadran, la casa que Nicolau Font va fer-se construir, i que durant molt de temps va ser la casa més gran de tot Lloret.


Aquesta és la casa del metge Agustí Cabanyes, actualment habitada per una descendent de Cabanyes.


 MUSEU DEL MAR

Anomenat també Can Garriga. L'única casa típica de pescador que queda a Lloret, està reconvertida en un petit museu que explica el passat mariner de la vila.






Una bona manera d'acabar la visita a Lloret és prenent un daiquiri. Segons diuen, va ser Ernest Hemingway qui va fer famosa aquesta beguda, que el lloretenc Constantí Ribalaigua va internacionalitzar des del seu bar a l'Habana, el Floridita.

Si voleu saber més sobre la visita a Lloret, podeu llegir les cròniques de la resta dels companys del blogtrip:

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Q grand lloret d mar!!! Pero de esas tres cosas no vivirá lloret...un cementerio, una construccion perdida en la montaña y uns jardines q visitan cuando son puertas abiertas!! Dl turismo basura viven 4 o 5 muy bien y el resto pues como todo....

M. Teresa ha dit...

Vaig estar una vegada a Lloret ja fa temps i no vaig conèixer cap dels llocs que ens ensenyes. Segur que quan hi torni els visitaré perquè m'han semblat molt interessants. Està bé que els municipis s'esforcin en donar a conèixer el seu patrimoni però també està a les seves mans decidir quin tipus de turisme volen. És difícil canviar-ho d'avui per demà i més, tenint en compte que hi ha molts interessos econòmics de pes, però llocs tan macos com Lloret no es mereixen la mala fama que tenen.

Una abraçada

Elisabet R. Luján ha dit...

Anónimo: Sí, está claro que Lloret vive del turismo masivo, pero está muy bien haber descubierto estos lugares!

M. Teresa: M'alegro haver pogut descobrir-te aquests llocs! A veure si t'agrada el proper cop que hi vagis...! Una abraçada!

Unknown ha dit...

La veritat és que sí, si em diuen Lloret penso en festa i platja... No sabia que fos una localitat tan maca i amb llocs tan interessants! No hi he estat mai, així que segur que ben aviat li donaré una oportunitat! :)

Una abraçada!

Elisabet R. Luján ha dit...

Ameseros viajeros: me n'alegro! Una abraçada!

Entrades més populars